Bibliofília i llibres singulars a la Biblioteca Provincial de l'Escola Pia de Catalunya

Bibliofília és l’amor als llibres. Així en general podríem dir que és una actitud força comuna i de manera especial es dóna en llibreters, en bibliotecaris i en altres tractants en llibres. Però també lectors tenen estimació pels llibres.
De manera més específica la paraula Bibliofília s’aplica als col·leccionistes de llibres i als que sobretot s’interessen pels que tenen alguna característica especial pel títol, la dedicatòria, la tipologia, la qualitat del paper, la singularitat del llibre, l’enquadernació.
Aquesta afecció pels llibres no és pas cosa d’ara, sinó que ve de lluny. Es considera que l’iniciador va ser l’anglès Richard de Bury (1287-1345) -que realment es deia Richard d’Aungerville-, el qual des de 1333 va ser bisbe de Durham i aleshores dedicà moltes hores al silenci i a la lectura amb tranquil·litat. Havia col·leccionat molts llibres i afirmava que l’únic plaer mundà legítim era el de la lectura. Va ser un amant dels llibres i ho fomentà.
Deixà escrit un llibre que es considera el primer tractat de biblioteconomia. La primera edició impresa va ser el 1473, després ja de la seva mort.
Es troba traduït a diverses llengües. En català el traduí i publicà Josep Pin i Soler el 1916 a Barcelona per la Llibreria S. Babra.

Edició castellana de 1927 amb traducció de Tomàs Viñas
La primera traducció al castellà la va fer l’escolapi Tomàs Viñas (1864-1929), després se’n han fet d’altres com les de Carlos Saíns de Robles el 1969 i la de Emilio Pascual Martín el 1995. El pare Viñas era un llatinista reconegut per anteriors i recents publicacions i a més durant anys havia estat l’arxiver general de l’Escola Pia a Roma, fet que li va permetre treballar també en el fons bibliogràfic d’aquella casa.
La fitxa d’aquest llibre, que podeu consultar a la nostra Biblioteca Provincial, és la següent:

Bury, Richard de: El Philobiblion : muy hermoso tratado sobre el amor a los libros,. Traduccido directamente del latín por el Padre Tomás Viñas de San Luis. Madrid : Librería de los Bibliofilos Españoles , 1927; XXIV, 211 p. : il., [6] h. de lam. ; 12 cm.

Existeix una altra impressió igual del llibre publicada per Miquel-Rius a Madrid i el mateix anys.
Una altra traducció del pare Tomàs Viñas va ser aquests mateixos anys la de l’Atlàntida de Verdaguer, del català al llatí en vers.

Verdaguer, Jacint: L’Atlàntida : Poema premiat per la Diputació de Barcelona en els jocs Florals de 1877 : edició del cinquantenari, publicada per iniciativa de la Real Academia de Buenas Letras i del consistori dels Jocs Florals sòts el patronat de la excel·lentíssima Diputació  de Barcelona. Text català original i versions castellana, francesa, italiana, portuguesa, provençal i llatina inèdita. Barcelona : Estampa de la Casa Miquel-Rius, 1929. 372 p.; 33 cm.
Edició en paper de fil de la Casa Guarro, 260 exemplars numerats.
La traducció llatina de Tomàs Viñas a partir de la p. 285: Aílantis poema Hyacinthi Verdaguer, Phri. Quodlatine vertit Thomas Vinas a S. Aloisio Schol. Piar. Ex-Praep. Grlis:. 

Dels quatre exemplars que conservem d’aquesta obra a la Biblioteca provincial, un està enquadernat en tela i llom de pell (259/260), un segon en pergamí (233/260) i els altres en cartró 86/260 i 189/260).

L’any següent es complementà la publicació per insinuació dels subscriptors amb il·lustracions:

Ollé Pinell, Antoni: Cinc il·lustracions per al poema L’Atlàtida de Mn. Jacinto Verdaguer, compostes i gravades al boix.... Barcelona: Casa Miquel-Rius, 1930. Edició en paper fil de Casa Guarro. Cobertes de cartró i cinc làmines amb els gravats. 


El text llatí de Tomàs Viñas s’ha publicat novament a:

Verdaguer, Jacint: Atlantis. Versió llatina de Tomàs Viñas, revisada per Joan Bellès ; text català establert per Narcís Garolera ; pròleg de Joaquim Arenas. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003; 136, 136 p. ; 20 cm.

De la primera edició de l’Atlàntida feta a Barcelona per l’Estampa de Jaume Jepús el 1888 en conservem un exemplar signat pel mateix Mn. Cinto amb aquesta dedicatòria recordant les hores que el poeta havia estat a la comunitat escolàpia de Guanabacoa, formada totalment per religiosos catalans, llegint-lós els versos que acabava d’escriure en el viatge entre Catalunya i Cuba, comunitat de la que era rector el pare Parera:
Exemplar amb dedicatòria manuscrita de Verdaguer


“Al Rnt. P. N. Joaquim Parera dedica eix humil recort de nostra estimada Catalunya son amich que a ses oracions s’encomana. Jacinto Verdaguer Pbro.”

En les anotacions anteriors hi acabem de veure tot un seguit de singularitats en llibres. No són pas les úniques que tenim a la Biblioteca Provincial. Anirem descrivint-ne d’altres en successives entregues.


Joan Florensa

Comentaris