L’adquisició té una doble importància. No tenim documentació del nostre col•legi de Valls (1893-1905). Aquest llibre és la única que de moment tindrem. En aquesta casa s’hi formaren il•lustres vallencs com el doctor Carles Cardó. L’edifici que ocupà l’Escola Pia era l’antic convent del Carme que actualment és un institut de secundària. L’església contigua no ens la va cedir el bisbat, ja que la convertí en parròquia.Jaume Mercadé i Queralt (Valls 1887 – Barcelona 1967), l’alumne autor del manuscrit, és un personatge ben conegut i del qual es poden trobar fàcilment referències a internet i en diccionaris o enciclopèdies. Va ser pintor i joier. De la seva biografia ens interessa una dada que Manel Sales ha trobat furgant sobre Mercadé. Llegim en una de les referències a internet: «De petit ja es va desvetllar la seva afició per la pintura i el dibuix, mentre anava a l’escola dels escolapis». I en un altre lloc es concreta més la notícia: «Aconsellat pel pare Aragonès, la primera persona que a l’escola elemental de Valls advertí les seves aptituds artístiques, Mercadé es matriculà a l’Escola d’Art Francesc Galí per a complementar el seu ofici [joier] amb la formació pictòrica». El pare Josep Aragonès i Ferrer (Igualada 1877 – Sabadell 1958) va ser un bon mestre i es dedicà al dibuix pel que tenia bones qualitats: pintà decorats per a les representacions escolars i fàcilment feia caricatures. L’escolapi residí a Valls els anys 1903-1909, quan Mercadé amb catorze anys probablement ja treballava al taller del seu pare joier. A internet hi trobareu una breu biografia d’aquest escolapi.
Amb l’adquisició d’aquest manuscrit hem descobert un alumne important i que un escolapi influí en dedicar-se a l’afició que li donà fama.
0 comentaris:
Publica un comentari