divendres, 16 gener de 2015

L'escolapi Antoni Sala i Arnó, expert ornitòleg

Antoni Sala i Arnó (Barcelona 22 abril 1942 - 29 novembre 2013) des de jove es manifestà amant de la naturalesa. Es distingia en l’estudi de les ciències naturals durant el batxillerat. Entrà a l’escoltisme en el CEM (Centre Escolapi de Muntanya) on arribà a ser cap de patrulla.
Professà a l’Escola Pia a Moià el 8 de setembre de 1960. Inicià els estudis eclesiàstics i s’oferí per anar a la recent fundació escolàpia al Senegal. Per això acabà la teologia a Tolosa de Llenguadoc amb el títol de llicenciat i perfeccionat el francès..
El 1969 marxà al Senegal i residí a la regió de Casamance (Oussouye i M’Lomp) i un any a Dakar.
Tornà a Catalunya i formà part de la comunitat escolàpia de Les Arenes, a Terrassa.
En el cor hi portava Àfrica i a la primera insinuació acceptà reincorporar-se al Senegal. Un any novament a Oussouye (1988-1989) i després a Yaoundé (Camerun) fins al 2011 en que va ser destinat a Bafia. Passà els últims mesos a Barcelona intentant inútilment vèncer el càncer i morí el 29 de novembre de 2013.
Va ser un religiós molt actiu, organitzador, entregat. Treballà per la promoció de les persones. De manera especial volia evitar que haguessin d’emigrar per guanyar-se la vida: arbitrà diversos medis per fixar-los en el seu país.
Per a esbargir-se i perquè ho estimava, es dedicà a la ornitologia africana. N’arribà a ser el millor expert de la regió. Normalment hi dedicava els dilluns, però altres vegades hi feia escapades com la que explicà en un article a la revista Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (20 agost 1974, n. 159; p. s/n). Vegeu com exemple aquest paràgraf: «Tot d’una, com dirigits per una vareta màgica, esclata el cor inefable dels verdaders mestres: les merles de cap blanc (Cossypha albicalpina): impossible, a aquestes hores, de distingir llurs pitreres vermelloses, impossible també de comptar el nombre de variacions de llur cant. Ara entonen un cànon. Ara xiuxiuegen mútuament la darrera troballa. Ara reprenen, tot millorant-los, els crits d'altres ocells. Amb l’última claror, s’acaba també la darrera nota del concert».
Es coneixia tots els ocells de la Casamance. Sabia on trobar-los. Estudià el cant o piulada, els gravà. En va fer una descripció i inventari que publicà en el Bulletin de l'Institut Fondamental d'Afrique Noire (Dakar, 1983, n.  3-4; p. 342-366).
Làmines dibuixades per Antoni Sala Arnó.
Al nostre Arxiu Provincial hem pogut recollir alguns dels seus treballs sobre ornitologia (CAT APEPC 08-F0045, caixa 5310):
-  Làmines impreses amb dibuixos d’ocells. És un recull extret d’altres publicacions. Imprès.
-  Descripció en forma de fitxa de cada ocell amb la indicació dels mesos en que va observar i altres anotacions. Manuscrit.
-   Liste des espèces rencontres autour de Yaoundé. Ocells que identifica durant l’estada a Camerun i que no havia detectat al Senegal. Treball mecanografiat.
-   Sur le statut des non-passeriformes dans le sud-ouest senegambien (Parc National de basse Casamance et environs): són unes anotacions i puntualitzacions al llibre The birds of Africa. Treball mecanografiat.
-   Anotacions mecanografiades sobre el llibre de Dekeyser Les oiseaux de l'ouest africain.(Dakar: University of Dakar, 1966). Treball mecanografiat.
-   Dibuix a color dels ocells amb el nom científic i en francès. 54 fulls manuscrits.
 -   Correspondència amb altres especialistes com      Bertin Coly, Claude Chappuis i Gerard J. Morel
-  Cassettes amb les gravacions del cant dels ocells amb llibreta explicativa.


Joan Florensa

dimarts, 16 desembre de 2014

Per Nadal, el pessebre

Si cliquem a internet les paraules escolapis i pessebres, hi trobarem una infinitat d’entrades. Des del nostre fundador Josep Calassanç fins al dia d’avui a l’Escola Pia s’han fet Pessebres per Nadal i s’ha ensenyat i estimulat els alumnes perquè en facin a casa.

La porteria dels col·legis o un lloc de fàcil accés era on es col·locava el pessebre principal de la casa. Però a les aules, preferentment de pàrvuls i de primària, també se’n hi feien amb la col·laboració dels alumnes. També en les església sobretot últimament se’n hi han posat, encara que antigament s’acostumava a posar-hi únicament el Nen Jesús.

La majoria d’aquests pessebres són dels que qualifiquem com a casolans amb molsa, un riu fet amb paper de plata o un vidre, les muntanyes i la cova de suro, les figures comprades o de plastilina, en un espai obert, sobre una taula, amb un fons de paper.

Pessebre del p. Ramon Hostench / foto APEPC

Però també s’han fet pessebres artístics o diorames amb una escena evangèlica en cada un d’ells. A vegades s’ha demanat l’aportació d’un antic alumne especialista, altres vegades ha estat un escolapi qui s’hi ha posat. Tal vegada l’escolapi més significat va ser el pare Ramon Hostench (fill d’Olot i de l’escola pictòrica d’Olot) que impulsà la creació de l’Associació de Pessebristes de Sabadell i aquests li varen retre un merescut homenatge. Del germà Àngel Mitjavila en conservem un petit Pessebre, però foren cèlebres els que construí a Sarrià durant molts anys. El pare Àngel Torra els anys que residí a la comunitat d’Alella cridava l’atenció amb aquells pessebres de figures i aparells en moviment.

Els noms dels pares Lluís Gaja i Antoni Batlle consten com a autors de pessebres a Cuba. El pare Eusebi Oller s’acredità com a pessebrista al col·legi Calassanci. A Mataró el pare Agustí Portell era el responsable de la confecció del pessebre. A Moià el pessebre del germà Pau Roca era molt visitat. El germà Fèlix Costa a Vilanova i la Geltrú creà afició.
Pessebre del p. Luís Gaja / Foto APEPC

Ben segur que hi podríem afegir altres noms d’escolapis pessebristes artístics, però normalment s’han admirat les construccions però s’ha ignorat l’autor. Tant de bo que algun dia poguéssim fer una llista complerta de tots ells.

Si seguim les associacions de pessebristes de les poblacions amb col·legi escolapi, hi trobarem entre els seus socis actius molts antics alumnes que fins i tot confessen que la seva afició els ve de quan eren alumnes de l’Escola Pia.

Que sapiguem en tres col·legis, Tàrrega, Calella i Caldes de Montbui, s’han fet en les últimes dècades pessebres vivents seguint l’exemple de diferents pobles. 

El pare Joan Profitós publicà l’article “Pessebres d’infants” a Pla i Muntanya (Balaguer, 20 desembre  1930, n. 145, p. 6-7) en que exposà els valors i sentit educatiu del pessebre. No esgotem pas el tema. Només n’oferim una primera aproximació que seria bo continuar i ampliar.
Pessebre de l'Escola Pia Sant Antoni, realitzat pels alumnes d'infantil del curs 2014-15

El pessebre, doncs, ha estat un element de catequesi que s’ha fet servir a les escoles. Pedagògicament té un sentit d’escola activa, ja que els alumnes hi participen sigui en el de la pròpia aula, sigui fent-ne un a casa.

                                                                                                                                            Joan Florensa


BON NADAL

dimecres, 12 novembre de 2014

El fons de negatius Josep Bosom

Ahir dimarts 11 de novembre l’Escola Pia de Catalunya va signar un conveni amb el Consell Comarcal de la Cerdanya per a la cessió del fons de negatius de l’escolapi Josep Bosom, un important fons centrat sobretot en imatges en blanc i negre del paisatge ceretà dels anys anteriors a la transformació produïda pel turisme de muntanya. Gràcies a aquest conveni l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya iniciarà un procés de digitalització del fons que permetrà en un futur la seva difusió a través d’internet. Per completar aquesta notícia, mostrem a continuació un text de l’arxiver provincial Joan Florensa on fa una semblança del fotògraf i explica quina ha sigut la història arxivística del fons que ha finalitzat amb la signatura d’aquest conveni de cessió a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
Josep Bosom amb la càmera

L’escolapi Josep Bosom Soler (Guils de Cerdanya 1910 — Alella 1997) s’afeccionà des de molt jove a la fotografia. El paisatge de la seva Cerdanya nativa el fascinava. Anava per la muntanya amb la càmera penjada del coll esperant el moments per captar una instantània. Passà nits amagat en una cova per poder fotografiar una manada de porcs senglars que anaven a abeurar a rierol.
Professà a l’Escola Pia a Moià el 1928 i va ser ordenat sacerdot a la Seu d’Urgell l’abril de 1936 i destinat a la casa de Puigcerdà. Passà els tres anys de la guerra civil espanyola a Itàlia i tornà a la seva terra de la Cerdanya on residí fins el 1972 en que passà a la comunitat d’Alella.
Exposà fotografies a Puigcerdà (1960, 1976, 1977 i 1983), La Seu d’Urgell (1967), Cardedeu (1976), Centelles (1977), Badalona (1978), Calella (1978), Alella (1984, 1987 i 1990) i la principal la del Palau de la Virreina de Barcelona (1967) sobre esglésies romàniques de la Cerdanya, fet que li donà molta publicitat i el consagrà com a fotògraf.
La qualitat dels negatius permetia fer-ne reproduccions de gran format: moltes cases adornaren un temps les seves parets. A Alella instal·là el seu taller en l’edifici que hi havia passat el pont de fusta (conegut com els banys turcs). Treballava a l’aire lliure, de manera que tothom que anava a la casa el veia: era la seva publicitat. Es dedicà a il·luminar les fotografies que eren en blanc i negre amb colors que a mà hi afegia. Colors suaus que donaven una expressió nova a antigues fotografies que sempre va fer en blanc i negre.
La Cerdanya dels anys cinquanta

Morí l’onze de novembre de 1997 i deixà un llegat important de fotografia: el fruit de tota una vida.
Pocs dies després, el 17 del mateix novembre, vaig anar a Alella per fer-me càrrec del llegat. De manera especial vaig procurar recollir tots els negatius. La majoria estaven en els calaixos d’una taula despatx de fusta en mig de brutícia i humitats. Cada rotlle estava enrotllat i embolicat amb paper en el qual hi escrivia normalment l’any i els llocs dels negatius. Alguns d’aquests papers estaven menjats per rates. Ho traslladàrem a l’Arxiu Provincial de Barcelona.
Vista de Puigcerdà

Vaig començar a fer una fitxa de cada negatiu en el programa que aleshores utilitzàvem, Knosys. Cada peça la posava en un sobre que numerava i hi posava la signatura. A la fitxa de l’ordinador el descrivia segons la anotació manuscrita del pare Bosom en l’embolcall: data, lloc i descripció.
Havia creat una base diferent de les altres, esperant que al final ho podria afegir a la resta del fons fotogràfic que ja teníem. El setembre de 1999 vaig notar que el programa no em funcionava correctament. Ho vaig comunicar als entesos i ho intentaren arreglar, però no acabava de funcionar precisament aquella base de dades. El 8 de setembre del 2000 tornava a fallar i comprovàrem que pràcticament tot el contingut s’havia esborrat. Cada vegada que guardava, s’esborrava tot el que hi havia en el servidor. Sort encara que només passava en aquesta base. Quan ja estava quasi enllestit el fitxatge de tot el fons de negatius, es varen perdre no sols les fitxes, sinó també les dades perquè en els sobres no hi posava ni data, ni lloc, ni descripció. Els papers els havia llençat.
¿Es podia començar de nou? Ho vaig intentar, però no podia identificar els llocs de la Cerdanya.
Decidí, doncs, que la única manera de poder descriure correctament el fons de negatius del pare Josep Bosom era fent-ne donació a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i vaig començar els tràmits per fer-ho. Aquests tràmits s’han allargat fins a novembre de 2014.
vista parcial del fons

El fons de negatius Bosom no és únicament de la Cerdanya, també hi ha una bona part d’Alella i d’altres llocs com d’excursions que amb la comunitat o amb la família havia fet el pare Bosom. Dintre de la Cerdanya és evident que bona part es refereix a l’Escola Pia sigui a l’edifici, a actes acadèmics o festius, a sortides a la muntanya. El pare Bosom va ser el fotògraf de l’escola.

Joan Florensa

dijous, 6 novembre de 2014

Exercicis de comerç de l'Escola Pia de Moià, curs 1902-03


Recentment l'arxiu ha ingressat una donació procedent de la família Bou de Moià, consistent en un llibre que recopila els exercicis de primer de comerç del curs 1902-1903 elaborats per un avantpassat seu, Josep Bou Vilaseca, que va estudiar a l'Escola Pia d'aquella població. Durant molt de temps va ser costum que qui volia tenir un record del treball realitzat a l'escola els recollia, acurats, ja corregits i ben nets, en un o diversos volums enquadernats amb un cert luxe. En d'altres ocasions en aquest bloc ja hem fet esment d'aquest tipus de documents, però aquest per les seves particulars característiques no deixa de tenir interès. 


Els exercicis estan enquadernats en un volum en tela vermella de 32 cm. d'alt, més o menys la mateixa mida que els llibres de comptabilitat que s'usaven en els despatxos industrials i comercials, amb el llom en pell gravada amb el títol. La coberta està ricament decorada amb una sanefa floral en blau i verd i destaca el gravat daurat del títol de l'assignatura i el nom de l'alumne, envoltant una al·legoria al comerç amb la figura de Mercuri al centre. En l'extrem superior esquerra, l'emblema de l'Escola Pia i el text "Escuelas Pias de Moyá".


A l'interior, 393 pàgines amb 529 exercicis complets. En un sol curs. I no era la única assignatura, es clar.


El temari estava dedicat específicament a simular diferents casos pràctics que es podien plantejar en l'administració de diferents seccions d'una empresa, especialment en una indústria tèxtil, com per exemple calcular els metres de tela que podrien fabricar cert nombre d’obrers, valors entre de diferents unitats de mesura anteriors al Sistema Mètric Internacional, descompte de tares, càlculs de despeses de transport, etc.


El programa el conformaven els següents temes: Regla de tres, Reglas conjuntas (relació entre unitats de mesura), Tanto por ciento y por mil, Corretaje y comisión (càlcul de benefici que s’emportaven els comercials), Reglas de taras, Transporte (càlcul dels costos de transport), Seguro, Ganancias y pérdidas, Trueques o permutas, Reglas de interés (càlculs d'interès de dipòsits bancaris), Descuento, Compañía (constitució i liquidació d’empreses), Repartos proporcionales, Aligación (cost de barrejar diferents productes amb valor diferent), Fondos públicos (accions i borsa) i un apartat final de miscel·lània. 

El document és d'interès per veure quins coneixements pràctics impartien els escolapis als estudis de Comerç. També hem de tenir en compte que el primer curs de batxillerat de comerç l'alumne tenia al voltant dels 12 o 14 anys. 

Codi d'identificació: CAT APEPC 07-20 0032 23




dilluns, 13 octubre de 2014

L'Arxiu Provincial d'Adhereix a la DUA

El passat 9 d'octubre la Congregació Provincial de l'Escola Pia de Catalunya va signat el document en què s'aprovava adoptar institucionalment la Declaració Universal dels Arxius (DUA) elaborada el 2010 pel Consell Internacional d'Arxius (ICA), organisme creat per la UNESCO el 1948 per representar la comunitat professional dedicada a la gestió documental i els arxius.


Aquest reconeixement respon a la crida feta per l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents per difondre adhesions a aquesta declaració que fou aprovada en primer lloc per l'Associació d'Arxivers el 21 de gener de 2012, per la Diputació de Girona el 18 de juny de 2013, pel Parlament de Catalunya el 17 de juliol de 2014. L'Escola Pia de Catalunya ha sigut una de les primeres entitats no públiques en adherir-se a la DUA.

El pas que ha realitzat l'Escola Pia és de gran transcendència doncs l'acord aprovat proposa a les seves institucions, principalment col·legis, fundacions i departaments de gestió, a més de les comunitats,  a tenir en compte els punts de la Declaració per tal d'assolir els objectius que s'hi proposen. Es reconeix, per tant, el valor del patrimoni documental que la institució produeix i ha produït al nostre país i reconeix el paper dels arxius en la tasca de preservació i difusió d'aquest patrimoni. Aquest fet ens encoratja i ens carrega de raons per a continuar fent la nostra tasca a l'Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya.


Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya (APEPC)


dimarts, 23 setembre de 2014

Nova base de dades de religiosos


Des de fa més d’un any venim treballant per crear una nova base de dades dels religiosos.  Fins ara disposàvem a l’Arxiu d’una base o catàleg de religiosos que iniciàrem la dècada dels vuitanta del segle passat. Ha resultat molt útil i ha donat resposta a multitud de preguntes.  Però el programa que utilitzàvem és obsolet, calia canviar-lo.

Aspecte de la pàgina de cerca 

El secretari provincial també té una base de dades dels religiosos en la qual a més a més hi ha el currículum de cada religiós. La majoria dels currículums, però, estan manuscrits en fitxes.
¿Perquè no unificar-lo en una única fitxa compartida? Parlàrem amb els tècnics informàtics de la provincia. Després de converses i de proves entre les tres parts implicades hem creat un nou programa per a  dades dels religiosos, en el qual s’integren les dades de l’antic programa de l’arxiu i les del secretari provincial. A més s’hi afegeixen altres possibilitats com posar-hi una imatge, incluore-hi documents com per exemple la consueta, etc.

La base o fitxa personal té tres pàgines: en la primera hi ha les dades personals més generals, en la segona les dades com a religiós escolapi i la tercera el currículum. En la segona pàgina també hi ha constància de les fonts per a una biografia del religiós: consueta, bibliografia, fons personals en el nostre Arxiu.

Les dues primeres pàgines ja están plenes encara que sempre es poden millorar afegint-hi noves dades si les aconseguim. De la tercera només hi ha alguna fitxa complementada i cal posar l’esforç ara en tirar-ho endavant.

En aquest moment únicament és accesible als que hi treballem. Amb el temps caldrà estudiar la possibilitat de que sigui consultable, no modificable, per a altres departaments de la cúria i tal vegada a altres persones, com els interessats. Sempre caldrà tenir present les normes sobre protecció de dades personals.

Creiem que és un bona millora dels departaments afectats –Secretaria provincial i Arxiu– i ens permetrà oferir als investigadors bones i millors dades des d’un primer moment.

Joan Florensa

dimecres, 18 juny de 2014

Restauració de les Constitucions de Catalunya de 1588

Aquests dies de juny en què tan es parla de retocar constitucions aprofitem per anunciar-vos la restauració d'un exemplar de les Constitucions més nostrades. A l'Arxiu Provincial acabem de rebre acabat de restaurar el nostre exemplar de les Constitucions i altres drets de Cathalunya compilats en virtut del cap de cort XIIII de las Corts per la S.C. y Reyal Maiestat del Rey Don Philip ... celebradas en la vila de Montso any MDLXXXV.  En Barcelona, en casa de Hubert Gotart, 1588-1589.


Les constitucions eren les normes acordades entre el Comte de Barcelona i les Corts a proposta del primer, però que només podien entrar en vigor si eren aprovades per les Corts Generals del Principat de Catalunya,  i només podien ser derogades per aquest mateix organisme. La primera compilació aparegué el 1413 i la darrera fou sancionada per Felip IV d'Aragó el 1702.  

El llibre del que parlem es tracta de la compilació aprovada a les Corts de Montsó el 1585 i està dividida en tres volums,  relligats tots junts. Inclou a més una Genealogia dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona. 

Ha estat restaurat pel Taller del monestir de Sant Pere de les Puelles el qual han actuat sobre tot el llibre degut a l'acidificació general que presentaven totes les seves pàgines. S'han netejat totes les taques i reintegrat els forats i estrips, i s'han eliminat els plecs i arrugues. L'enquadernació en pergamí també ha estat sotmesa a restauració i s'hi han restaurat les tanques de pell. 

Podeu consultar una còpia digitalitzada íntegrament dels tres volums d'aquest títol catalogat al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya