dimecres, 8 abril de 2015

Per Pasqua, caramelles

Les Caramelles són un costum ben característic del nostre país. Semblava que estaven desapareixent, però de maneres diferents han reviscut darrerament. Tradicionalment eren grups d’homes o de nois que les cantaven em temps pasqual pels carrers davant de cases, les quals els obsequiaven amb ous o diners. Les lletres són populars, senzilles, adients al lloc i al moment. Fan referència a la Pasqua, a la primavera, a la natura que reneix, a les donzelles de la casa. S’acompanyaven d’algun instrument.
Als escolapis s’han format grups d’alumnes per anar-les a cantar o ho han fet corals ja existents. Sabem que alumnes dels nostres col·legis en un moment o altre han cantat les Caramelles i encara es canten.

Caramellaires de l'Escola Pia Calella. (196?). Els religiosos són Josep M. Piguillem i Ricard Navarro.
Conservem lletres de Caramelles dels col·legis de Moià, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Sabadell, Granollers; d’escolapis que n’han escrit o recollit com d’Antoni Cardona, Romuald Duc, Valeri Soldevila, Joan Herrero, Albert Foix. Tenim fotografies de colles caramellaires de Sabadell, Igualada, Moià, Granollers, Calella, Barcelona Balmes.
Podria ser un tema de treball de recerca: tradició de les Caramelles en un determinat col·legi o en una població o a l’Escola Pia.

Caramellaires de l'Escola Pia Granollers (196?)
Els documents dels fons indicats abans són posteriors a 1939. Anterior a aquesta data no en conservem pràcticament res. Com a actuació remarcable recordem les Caramelles cantades a Sabadell el 1922, fet que coneixem perquè va ser publicat en una revista local.  L’Ajuntament organitzà un concurs de caramellaires i els alumnes de l’Escola Pia foren guardonats amb el segon premi  La colla dels escolapis estava formada pels sis grups de Pomells de Joventut que hi havia a l’escola, és a dir: Torns eucarístics, Sempreviva, Fruits primerencs, Cèlica llum, Flor de ginesta i Gira-sol. Els acompanyà la Banda Municipal i la filharmònica «Al·leluia». L’autor de la lletra va ser Manel Ribot Serra i de la música Frederic Muset Masllovet. Els escolapis consellers o responsables de cada grup eren: Josep Teixidor, Ramon Hostench, Lluís Rodés, Lluís Gaja, Albert Galiano i Nicolau Busquets
Reproduïm la lletra que cantaren els grups de Pomells de Joventut de l’Escola Pia de Sabadell, publicada a Garba, any III (Sabadell, Imp. Sallent, abril 1922), núm. 26-28, p. 10: (Dipòsit digital de documents de la UAB)

Joan Florensa
Caramellaires de l'Escola Pia de Moià, 1947


“CARAMELLES.

De l'ametller en les branques
un jardí ha reflorit,
tots s'han vestit de flors blanques
de perfum dolç i exquisit.

A les branques floridetes
la primavera hi somriu
i les tendres orenetes
tot saltant tornen el niu.

Enflocades les cistelles
i seguint la tradició
les alegres caramelles
omplen d'ous el cistelló.

Regna el goig i l'alegria
en el camp i en la ciutat,
tot es llum, tot harmonia
Jesús ha ressuscitat!

Tot es ventura, amor i vida
de goig puríssim s'omplena el cor
¡visca l'alegre Pasqua Florida!
¡visca l'amor! ¡visca l'amor!”

Manel Ribot i Serra.

 Llicència de Creative Commons
Per pasqua Caramelles de Joan Florensa i Parés està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

dilluns, 16 març de 2015

El 25 de Març Anunciació de Maria

El 25 de març és una data significativa per a tots els escolapis.
L’Església celebra aquest dia la festa de la Anunciació de l’àngel Gabriel a Maria. En aquesta data de 1617 mossèn Josep Calassanç vestí l’hàbit de la nova Congregació Paulina i esdevenia el Pare Josep de la Mare de Déu: així va néixer l’Escola Pia.
Un altre 25 de març, però de 1845, l’Escola Pia a Catalunya tornava a la vida després dels deu anys de supressió com a conseqüència de les lleis desamortitzadores. «Post fasta, surrexit», com escriví el cronista de Mataró.
Han passat 402 anys del primer esdeveniment i 170 del segon.
Fa cosa d’un any que a la premsa s’ha publicat la notícia de la parcial localització de les peces del retaule gòtic de la parròquia de Peralta de la Sal. Va ser pintat pels mestres Jaume Ferrer i Pere García de Benavarri entre 1450 i 1457. 
L'Anunciació  Museu d’Art de Cleveland (Ohio, EUA)
A principis del segle XVII es construí l’església actual i el retaule es traslladà al nou presbiteri, l’actual. Canviaren els gustos i el retaule es traslladà a una paret lateral, probablement a la del creuer, part esquerra. A principis del segle XX, el temple amenaçava ruïna i el rector de la parròquia es va vendre les peces del retaule per reparar l’edifici. Les peces del retaule es dispersaren, algunes estan en museus, altres en cases particulars  D’algunes es desconeix on es troben. Historiadors actuals de l’art treballen per refer el retaule, ja que consideren que tenia un notable valor artístic.
L’absis romànic del presbiteri principal, en que hi havia el retaule, encara es conserva, però tapiat. Està excavat a la roca, a la Pedra Alta, la que dóna nom al poble.
Davant d’aquest retaule el nen Josep Calassanç va rebre la primera comunió i el 1583 hi celebrà la primera missa solemne: dos moments importants de la seva vida.
                                                                                                                                    
Joan Florensa

Enllaços sobre el retaule:

Col·laboradors de la Viquipèdia. Retaule de Peralta de la Sal [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2014 [data de consulta: 16 de març del 2015]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Retaule_de_Peralta_de_la_Sal&oldid=14286187>.
Palau, Maria. «Gòtic en mans nazis»  a: El Punt Avui, (dissabte 7 març 2015), p. 32. Disponible en línia. </http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/-/829798-gotic-en-mans-nazis.html?cca=1>  [data de consulta 16 de març del 2015]
Palau, Maria. «L’enigmàtic nazi que traficava amb art», en El Punt Avui, (dissabte 14 març 2015), p. 30-31. Disponible en línia. </http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/832267-lenigmatic-nazi-que-traficava-amb-art.html> [data de consulta 16 de març del 2015]
 Ruiz Quesada, Francesc ; Velasco González, Alberto. "El retaule de Peralta de la Sal (Osca) : una obra desconeguda de Jaume Ferrer i Pere Garcia de Benavarri". [en línia] a: Retrotabulum, núm 7 (4-5-2013) [data de consulta 16 de març de 2015]

dijous, 26 febrer de 2015

La col·lecció de goigs a l'APEPC

L’interès i el valor dels goigs són prou coneguts, fet que ens estalvia insistir-hi. Per això mateix des del moment que a l’APEPC ens oferiren una col·lecció de goigs, l’acceptàrem. Entre els escolapis hi ha hagut afeccionats a col·leccionar i els goigs foren un dels materials col·lecionats.
Goigs de la Purissima Concepció
 Barcelona: Joan Jolis, 1706
Les primeres col·leccions que rebérem a l’APEPC foren de Manel Sales i Ramon Marimon. Aquest últim era soci dels Amics dels Goigs i ens demanà que la seva subscripció passés a càrrec de l’APEPC. Des d’aleshores hem rebut els exemplars que aquesta associació edita. Ramon Novell era col·leccionista i ens donava els seus repetits o n’adquiria un per a nosaltres. Després de la defunció d’altres col·leccionistes com Calassanç Balagué, Enric Dordal i Carles Arrufat, els seus fons han passat a engruixir el nostre. Hem rebut altres donacions menors o puntuals. Tot plegat ha fet que avui tinguem un bon conjunt.

A més dels exemplars de goigs, dels primers donants rebérem la revista que publica Amics dels Gois, de manera que tenim la sèrie completa.
Per anar-los ordenant demanàrem l’ajuda d’alguns escolapis. Hi han esmerçat forces hores Josep Maria Bosch, Antoni Marcet i Àngel Casas.
La col·lecció de Carles Arrufat ha estat la més voluminosa i es feia difícil trobar qui les ajuntés. Demanàrem la col·laboració dels socis dels Amics del Goigs i tres d’ells —Lluís Varés, Lluís Santasusagna i Enric Mestre— han vingut com a voluntaris unes quantes setmanes de gener i febrer d’aquest any de 2015 a ordenar-los tots i formar una única col·lecció.
Goigs de Sant Genís, martir.
Barcelona: Tip. La Académica, 1896
Ara tenim una sola col·lecció ben ordenada. Es guarden en 29 caixes-arxivador, és a dir ocupen 3,29 metres lineals.
La classificació que hem seguit és la que creiem més habitual, és a dir:
• Sants i santes per ordre alfabètic: primerament del nom normalitzat i després per cognom o sobrenom i per lloc.
• Maria: per ordre alfabètic d’invocacions i després pels llocs.
• Déu: Trinitat, Pare, Jesús, Esperit Sant
• Col·leccions: dos grups, per nom d’autor i invocació i les de nom geogràfic
• Miscel·lània: goigs profans, en estampes, etc.
A la nostra Biblioteca Provincial hi tenim un conjunt de llibres sobre goigs o volums amb col·leccions. Cal destacar en primer lloc els dos volums de Joan Amades i Josep Coromines Els Goigs (Barcelona: Orbis, 1946-1948) i la recent voluminosa publicació Els goigs de Terrassa. Altres llibres són estudis sobre els goigs.
Dintre de l’Escola Pia podem comprovar que no sols hi trobem col·leccionstes sinó també publicacions o estudis sobre goigs, especialment dels que es refereixen al propi orde.
Goigs i laments de la imatge del Sant Crist.
Reus: Torrell, 1958

Heus aquí una bibliografia de treballs escolapis:

CAMP I PUJALS, Josep M.: “Els goigs com a manifestació de la religiositat popular”, en: La Academia Calasancia, órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona, XXXVI (Barcelona abril 1927), n. 809; p. 131-135; (maig 1927), n. 810; p. 177-181; (juny 1927), n. 811; p. 219-224
FLORENSA, Joan: “Els goigs a la Verge de Pietat que Josep Calassanç cantava a la Seu d' Urgell”, en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya, (Barcelona juliol-agost 1983), n. 259; p. 3-4.
-  “Goigs a la Mare de Déu de l’Escola Pia: Puix sou hermosa Maria ...”, en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya, (Barcelona març 1990), n. 327, p. 8-11.
- ”Goigs o gozos propios de la Escuela Pía de Cataluña”, en Memoria Ecclesiae, Asociación de Archiveros de la Iglesia en España. Vol. XX, Oviedo 2001, p. 657-666
-  “L’Escola Pia i els Goigs», en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona maig-juny 2006, n. 438, p.14-23) i en Archivum Scholarum Piarum, vol XXX, (Roma 2006), n. 60, p. 103-119.
- “El nostre fons de Goigs dedicats a Sant Antoni de l’Escola Pia de Barcelona”, La Plega de l’Arxiu (22 gener de 2015)
JOSEPET: “Goigs de Sant Prim que per divertir sa fam se'ls canta ell mateix”, en Ave Maria [Escola Pia de Sant Antoni], (Barcelona 1 novembre 1907), n. 17; p. 45
PUIG I REIXACH, Miquel: “Els goigs de sant Josep de Calassanç”, en: Catalaunia. Escola Pia de Catalunya,  (Barcelona novembre 1976), n. 184, p. 1-11.
- “Uns Goigs calassancis de sàtira política, 1900”, en: Catalaunia. Escola Pia de Catalunya. (Barcelona novembre-desembre 2014), n. 489. p. 36-37. 
SALES I CASTELLÀ, Manuel: “Un estudi sobre els Goigs a l' escola”, en: Catalaunia. Escola Pia de Catalunya, (Barcelona 1980), n. 231

Han composat la lletra d’alguns goigs els escolapis:Francesc Botey, Francesc Escorihuela,  Antoni Font, Josep Franquesa, Josep Gual Oromí, Josep Liñan, Josep Poch, Salvador Salitjes, Francesc Sallarès, Josep Teixidó i Calassanç Ubasart.
Hi han posat la música: Miquel Altisent, Pere Carceller, Josep Maria Domingo, Manuel Roca Royo, Joan Roig, Calassanç Ubasart

Sempre hem procurat donar a conèixer aquest fons, com fem amb tots els altres. En el XVI Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España celebrat a Saragossa el setembre de l’any 2000 hi presentàrem una comunicació com hem indicat abans en la bibliografia. Per a molts oients va ser una novetat sentir parlar d’aquestes publicacions amb cançons populars religioses.
El 2006 la associació Amics del Goigs ens oferí donar una conferència sobre els goigs escolapis a la seva seu. La publicàrem a Catalaunia. En el nostre blog de La Plega de l’Arxiu hi publicàrem un article el 22 de gener del 2014.
Una colla de goigsistes han vingut a fer intercanvi de repetits. Novament tenim molts repetits per intercanviar.
                                                                                                                                     Joan Florensa

divendres, 16 gener de 2015

L'escolapi Antoni Sala i Arnó, expert ornitòleg

Antoni Sala i Arnó (Barcelona 22 abril 1942 - 29 novembre 2013) des de jove es manifestà amant de la naturalesa. Es distingia en l’estudi de les ciències naturals durant el batxillerat. Entrà a l’escoltisme en el CEM (Centre Escolapi de Muntanya) on arribà a ser cap de patrulla.
Professà a l’Escola Pia a Moià el 8 de setembre de 1960. Inicià els estudis eclesiàstics i s’oferí per anar a la recent fundació escolàpia al Senegal. Per això acabà la teologia a Tolosa de Llenguadoc amb el títol de llicenciat i perfeccionat el francès..
El 1969 marxà al Senegal i residí a la regió de Casamance (Oussouye i M’Lomp) i un any a Dakar.
Tornà a Catalunya i formà part de la comunitat escolàpia de Les Arenes, a Terrassa.
En el cor hi portava Àfrica i a la primera insinuació acceptà reincorporar-se al Senegal. Un any novament a Oussouye (1988-1989) i després a Yaoundé (Camerun) fins al 2011 en que va ser destinat a Bafia. Passà els últims mesos a Barcelona intentant inútilment vèncer el càncer i morí el 29 de novembre de 2013.
Va ser un religiós molt actiu, organitzador, entregat. Treballà per la promoció de les persones. De manera especial volia evitar que haguessin d’emigrar per guanyar-se la vida: arbitrà diversos medis per fixar-los en el seu país.
Per a esbargir-se i perquè ho estimava, es dedicà a la ornitologia africana. N’arribà a ser el millor expert de la regió. Normalment hi dedicava els dilluns, però altres vegades hi feia escapades com la que explicà en un article a la revista Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (20 agost 1974, n. 159; p. s/n). Vegeu com exemple aquest paràgraf: «Tot d’una, com dirigits per una vareta màgica, esclata el cor inefable dels verdaders mestres: les merles de cap blanc (Cossypha albicalpina): impossible, a aquestes hores, de distingir llurs pitreres vermelloses, impossible també de comptar el nombre de variacions de llur cant. Ara entonen un cànon. Ara xiuxiuegen mútuament la darrera troballa. Ara reprenen, tot millorant-los, els crits d'altres ocells. Amb l’última claror, s’acaba també la darrera nota del concert».
Es coneixia tots els ocells de la Casamance. Sabia on trobar-los. Estudià el cant o piulada, els gravà. En va fer una descripció i inventari que publicà en el Bulletin de l'Institut Fondamental d'Afrique Noire (Dakar, 1983, n.  3-4; p. 342-366).
Làmines dibuixades per Antoni Sala Arnó.
Al nostre Arxiu Provincial hem pogut recollir alguns dels seus treballs sobre ornitologia (CAT APEPC 08-F0045, caixa 5310):
-  Làmines impreses amb dibuixos d’ocells. És un recull extret d’altres publicacions. Imprès.
-  Descripció en forma de fitxa de cada ocell amb la indicació dels mesos en que va observar i altres anotacions. Manuscrit.
-   Liste des espèces rencontres autour de Yaoundé. Ocells que identifica durant l’estada a Camerun i que no havia detectat al Senegal. Treball mecanografiat.
-   Sur le statut des non-passeriformes dans le sud-ouest senegambien (Parc National de basse Casamance et environs): són unes anotacions i puntualitzacions al llibre The birds of Africa. Treball mecanografiat.
-   Anotacions mecanografiades sobre el llibre de Dekeyser Les oiseaux de l'ouest africain.(Dakar: University of Dakar, 1966). Treball mecanografiat.
-   Dibuix a color dels ocells amb el nom científic i en francès. 54 fulls manuscrits.
 -   Correspondència amb altres especialistes com      Bertin Coly, Claude Chappuis i Gerard J. Morel
-  Cassettes amb les gravacions del cant dels ocells amb llibreta explicativa.


Joan Florensa

dimarts, 16 desembre de 2014

Per Nadal, el pessebre

Si cliquem a internet les paraules escolapis i pessebres, hi trobarem una infinitat d’entrades. Des del nostre fundador Josep Calassanç fins al dia d’avui a l’Escola Pia s’han fet Pessebres per Nadal i s’ha ensenyat i estimulat els alumnes perquè en facin a casa.

La porteria dels col·legis o un lloc de fàcil accés era on es col·locava el pessebre principal de la casa. Però a les aules, preferentment de pàrvuls i de primària, també se’n hi feien amb la col·laboració dels alumnes. També en les església sobretot últimament se’n hi han posat, encara que antigament s’acostumava a posar-hi únicament el Nen Jesús.

La majoria d’aquests pessebres són dels que qualifiquem com a casolans amb molsa, un riu fet amb paper de plata o un vidre, les muntanyes i la cova de suro, les figures comprades o de plastilina, en un espai obert, sobre una taula, amb un fons de paper.

Pessebre del p. Ramon Hostench / foto APEPC

Però també s’han fet pessebres artístics o diorames amb una escena evangèlica en cada un d’ells. A vegades s’ha demanat l’aportació d’un antic alumne especialista, altres vegades ha estat un escolapi qui s’hi ha posat. Tal vegada l’escolapi més significat va ser el pare Ramon Hostench (fill d’Olot i de l’escola pictòrica d’Olot) que impulsà la creació de l’Associació de Pessebristes de Sabadell i aquests li varen retre un merescut homenatge. Del germà Àngel Mitjavila en conservem un petit Pessebre, però foren cèlebres els que construí a Sarrià durant molts anys. El pare Àngel Torra els anys que residí a la comunitat d’Alella cridava l’atenció amb aquells pessebres de figures i aparells en moviment.

Els noms dels pares Lluís Gaja i Antoni Batlle consten com a autors de pessebres a Cuba. El pare Eusebi Oller s’acredità com a pessebrista al col·legi Calassanci. A Mataró el pare Agustí Portell era el responsable de la confecció del pessebre. A Moià el pessebre del germà Pau Roca era molt visitat. El germà Fèlix Costa a Vilanova i la Geltrú creà afició.
Pessebre del p. Luís Gaja / Foto APEPC

Ben segur que hi podríem afegir altres noms d’escolapis pessebristes artístics, però normalment s’han admirat les construccions però s’ha ignorat l’autor. Tant de bo que algun dia poguéssim fer una llista complerta de tots ells.

Si seguim les associacions de pessebristes de les poblacions amb col·legi escolapi, hi trobarem entre els seus socis actius molts antics alumnes que fins i tot confessen que la seva afició els ve de quan eren alumnes de l’Escola Pia.

Que sapiguem en tres col·legis, Tàrrega, Calella i Caldes de Montbui, s’han fet en les últimes dècades pessebres vivents seguint l’exemple de diferents pobles. 

El pare Joan Profitós publicà l’article “Pessebres d’infants” a Pla i Muntanya (Balaguer, 20 desembre  1930, n. 145, p. 6-7) en que exposà els valors i sentit educatiu del pessebre. No esgotem pas el tema. Només n’oferim una primera aproximació que seria bo continuar i ampliar.
Pessebre de l'Escola Pia Sant Antoni, realitzat pels alumnes d'infantil del curs 2014-15

El pessebre, doncs, ha estat un element de catequesi que s’ha fet servir a les escoles. Pedagògicament té un sentit d’escola activa, ja que els alumnes hi participen sigui en el de la pròpia aula, sigui fent-ne un a casa.

                                                                                                                                            Joan Florensa


BON NADAL

dimecres, 12 novembre de 2014

El fons de negatius Josep Bosom

Ahir dimarts 11 de novembre l’Escola Pia de Catalunya va signar un conveni amb el Consell Comarcal de la Cerdanya per a la cessió del fons de negatius de l’escolapi Josep Bosom, un important fons centrat sobretot en imatges en blanc i negre del paisatge ceretà dels anys anteriors a la transformació produïda pel turisme de muntanya. Gràcies a aquest conveni l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya iniciarà un procés de digitalització del fons que permetrà en un futur la seva difusió a través d’internet. Per completar aquesta notícia, mostrem a continuació un text de l’arxiver provincial Joan Florensa on fa una semblança del fotògraf i explica quina ha sigut la història arxivística del fons que ha finalitzat amb la signatura d’aquest conveni de cessió a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
Josep Bosom amb la càmera

L’escolapi Josep Bosom Soler (Guils de Cerdanya 1910 — Alella 1997) s’afeccionà des de molt jove a la fotografia. El paisatge de la seva Cerdanya nativa el fascinava. Anava per la muntanya amb la càmera penjada del coll esperant el moments per captar una instantània. Passà nits amagat en una cova per poder fotografiar una manada de porcs senglars que anaven a abeurar a rierol.
Professà a l’Escola Pia a Moià el 1928 i va ser ordenat sacerdot a la Seu d’Urgell l’abril de 1936 i destinat a la casa de Puigcerdà. Passà els tres anys de la guerra civil espanyola a Itàlia i tornà a la seva terra de la Cerdanya on residí fins el 1972 en que passà a la comunitat d’Alella.
Exposà fotografies a Puigcerdà (1960, 1976, 1977 i 1983), La Seu d’Urgell (1967), Cardedeu (1976), Centelles (1977), Badalona (1978), Calella (1978), Alella (1984, 1987 i 1990) i la principal la del Palau de la Virreina de Barcelona (1967) sobre esglésies romàniques de la Cerdanya, fet que li donà molta publicitat i el consagrà com a fotògraf.
La qualitat dels negatius permetia fer-ne reproduccions de gran format: moltes cases adornaren un temps les seves parets. A Alella instal·là el seu taller en l’edifici que hi havia passat el pont de fusta (conegut com els banys turcs). Treballava a l’aire lliure, de manera que tothom que anava a la casa el veia: era la seva publicitat. Es dedicà a il·luminar les fotografies que eren en blanc i negre amb colors que a mà hi afegia. Colors suaus que donaven una expressió nova a antigues fotografies que sempre va fer en blanc i negre.
La Cerdanya dels anys cinquanta

Morí l’onze de novembre de 1997 i deixà un llegat important de fotografia: el fruit de tota una vida.
Pocs dies després, el 17 del mateix novembre, vaig anar a Alella per fer-me càrrec del llegat. De manera especial vaig procurar recollir tots els negatius. La majoria estaven en els calaixos d’una taula despatx de fusta en mig de brutícia i humitats. Cada rotlle estava enrotllat i embolicat amb paper en el qual hi escrivia normalment l’any i els llocs dels negatius. Alguns d’aquests papers estaven menjats per rates. Ho traslladàrem a l’Arxiu Provincial de Barcelona.
Vista de Puigcerdà

Vaig començar a fer una fitxa de cada negatiu en el programa que aleshores utilitzàvem, Knosys. Cada peça la posava en un sobre que numerava i hi posava la signatura. A la fitxa de l’ordinador el descrivia segons la anotació manuscrita del pare Bosom en l’embolcall: data, lloc i descripció.
Havia creat una base diferent de les altres, esperant que al final ho podria afegir a la resta del fons fotogràfic que ja teníem. El setembre de 1999 vaig notar que el programa no em funcionava correctament. Ho vaig comunicar als entesos i ho intentaren arreglar, però no acabava de funcionar precisament aquella base de dades. El 8 de setembre del 2000 tornava a fallar i comprovàrem que pràcticament tot el contingut s’havia esborrat. Cada vegada que guardava, s’esborrava tot el que hi havia en el servidor. Sort encara que només passava en aquesta base. Quan ja estava quasi enllestit el fitxatge de tot el fons de negatius, es varen perdre no sols les fitxes, sinó també les dades perquè en els sobres no hi posava ni data, ni lloc, ni descripció. Els papers els havia llençat.
¿Es podia començar de nou? Ho vaig intentar, però no podia identificar els llocs de la Cerdanya.
Decidí, doncs, que la única manera de poder descriure correctament el fons de negatius del pare Josep Bosom era fent-ne donació a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i vaig començar els tràmits per fer-ho. Aquests tràmits s’han allargat fins a novembre de 2014.
vista parcial del fons

El fons de negatius Bosom no és únicament de la Cerdanya, també hi ha una bona part d’Alella i d’altres llocs com d’excursions que amb la comunitat o amb la família havia fet el pare Bosom. Dintre de la Cerdanya és evident que bona part es refereix a l’Escola Pia sigui a l’edifici, a actes acadèmics o festius, a sortides a la muntanya. El pare Bosom va ser el fotògraf de l’escola.

Joan Florensa

dijous, 6 novembre de 2014

Exercicis de comerç de l'Escola Pia de Moià, curs 1902-03


Recentment l'arxiu ha ingressat una donació procedent de la família Bou de Moià, consistent en un llibre que recopila els exercicis de primer de comerç del curs 1902-1903 elaborats per un avantpassat seu, Josep Bou Vilaseca, que va estudiar a l'Escola Pia d'aquella població. Durant molt de temps va ser costum que qui volia tenir un record del treball realitzat a l'escola els recollia, acurats, ja corregits i ben nets, en un o diversos volums enquadernats amb un cert luxe. En d'altres ocasions en aquest bloc ja hem fet esment d'aquest tipus de documents, però aquest per les seves particulars característiques no deixa de tenir interès. 


Els exercicis estan enquadernats en un volum en tela vermella de 32 cm. d'alt, més o menys la mateixa mida que els llibres de comptabilitat que s'usaven en els despatxos industrials i comercials, amb el llom en pell gravada amb el títol. La coberta està ricament decorada amb una sanefa floral en blau i verd i destaca el gravat daurat del títol de l'assignatura i el nom de l'alumne, envoltant una al·legoria al comerç amb la figura de Mercuri al centre. En l'extrem superior esquerra, l'emblema de l'Escola Pia i el text "Escuelas Pias de Moyá".


A l'interior, 393 pàgines amb 529 exercicis complets. En un sol curs. I no era la única assignatura, es clar.


El temari estava dedicat específicament a simular diferents casos pràctics que es podien plantejar en l'administració de diferents seccions d'una empresa, especialment en una indústria tèxtil, com per exemple calcular els metres de tela que podrien fabricar cert nombre d’obrers, valors entre de diferents unitats de mesura anteriors al Sistema Mètric Internacional, descompte de tares, càlculs de despeses de transport, etc.


El programa el conformaven els següents temes: Regla de tres, Reglas conjuntas (relació entre unitats de mesura), Tanto por ciento y por mil, Corretaje y comisión (càlcul de benefici que s’emportaven els comercials), Reglas de taras, Transporte (càlcul dels costos de transport), Seguro, Ganancias y pérdidas, Trueques o permutas, Reglas de interés (càlculs d'interès de dipòsits bancaris), Descuento, Compañía (constitució i liquidació d’empreses), Repartos proporcionales, Aligación (cost de barrejar diferents productes amb valor diferent), Fondos públicos (accions i borsa) i un apartat final de miscel·lània. 

El document és d'interès per veure quins coneixements pràctics impartien els escolapis als estudis de Comerç. També hem de tenir en compte que el primer curs de batxillerat de comerç l'alumne tenia al voltant dels 12 o 14 anys. 

Codi d'identificació: CAT APEPC 07-20 0032 23