dimecres, 12 novembre de 2014

El fons de negatius Josep Bosom

Ahir dimarts 11 de novembre l’Escola Pia de Catalunya va signar un conveni amb el Consell Comarcal de la Cerdanya per a la cessió del fons de negatius de l’escolapi Josep Bosom, un important fons centrat sobretot en imatges en blanc i negre del paisatge ceretà dels anys anteriors a la transformació produïda pel turisme de muntanya. Gràcies a aquest conveni l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya iniciarà un procés de digitalització del fons que permetrà en un futur la seva difusió a través d’internet. Per completar aquesta notícia, mostrem a continuació un text de l’arxiver provincial Joan Florensa on fa una semblança del fotògraf i explica quina ha sigut la història arxivística del fons que ha finalitzat amb la signatura d’aquest conveni de cessió a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
Josep Bosom amb la càmera

L’escolapi Josep Bosom Soler (Guils de Cerdanya 1910 — Alella 1997) s’afeccionà des de molt jove a la fotografia. El paisatge de la seva Cerdanya nativa el fascinava. Anava per la muntanya amb la càmera penjada del coll esperant el moments per captar una instantània. Passà nits amagat en una cova per poder fotografiar una manada de porcs senglars que anaven a abeurar a rierol.
Professà a l’Escola Pia a Moià el 1928 i va ser ordenat sacerdot a la Seu d’Urgell l’abril de 1936 i destinat a la casa de Puigcerdà. Passà els tres anys de la guerra civil espanyola a Itàlia i tornà a la seva terra de la Cerdanya on residí fins el 1972 en que passà a la comunitat d’Alella.
Exposà fotografies a Puigcerdà (1960, 1976, 1977 i 1983), La Seu d’Urgell (1967), Cardedeu (1976), Centelles (1977), Badalona (1978), Calella (1978), Alella (1984, 1987 i 1990) i la principal la del Palau de la Virreina de Barcelona (1967) sobre esglésies romàniques de la Cerdanya, fet que li donà molta publicitat i el consagrà com a fotògraf.
La qualitat dels negatius permetia fer-ne reproduccions de gran format: moltes cases adornaren un temps les seves parets. A Alella instal·là el seu taller en l’edifici que hi havia passat el pont de fusta (conegut com els banys turcs). Treballava a l’aire lliure, de manera que tothom que anava a la casa el veia: era la seva publicitat. Es dedicà a il·luminar les fotografies que eren en blanc i negre amb colors que a mà hi afegia. Colors suaus que donaven una expressió nova a antigues fotografies que sempre va fer en blanc i negre.
La Cerdanya dels anys cinquanta

Morí l’onze de novembre de 1997 i deixà un llegat important de fotografia: el fruit de tota una vida.
Pocs dies després, el 17 del mateix novembre, vaig anar a Alella per fer-me càrrec del llegat. De manera especial vaig procurar recollir tots els negatius. La majoria estaven en els calaixos d’una taula despatx de fusta en mig de brutícia i humitats. Cada rotlle estava enrotllat i embolicat amb paper en el qual hi escrivia normalment l’any i els llocs dels negatius. Alguns d’aquests papers estaven menjats per rates. Ho traslladàrem a l’Arxiu Provincial de Barcelona.
Vista de Puigcerdà

Vaig començar a fer una fitxa de cada negatiu en el programa que aleshores utilitzàvem, Knosys. Cada peça la posava en un sobre que numerava i hi posava la signatura. A la fitxa de l’ordinador el descrivia segons la anotació manuscrita del pare Bosom en l’embolcall: data, lloc i descripció.
Havia creat una base diferent de les altres, esperant que al final ho podria afegir a la resta del fons fotogràfic que ja teníem. El setembre de 1999 vaig notar que el programa no em funcionava correctament. Ho vaig comunicar als entesos i ho intentaren arreglar, però no acabava de funcionar precisament aquella base de dades. El 8 de setembre del 2000 tornava a fallar i comprovàrem que pràcticament tot el contingut s’havia esborrat. Cada vegada que guardava, s’esborrava tot el que hi havia en el servidor. Sort encara que només passava en aquesta base. Quan ja estava quasi enllestit el fitxatge de tot el fons de negatius, es varen perdre no sols les fitxes, sinó també les dades perquè en els sobres no hi posava ni data, ni lloc, ni descripció. Els papers els havia llençat.
¿Es podia començar de nou? Ho vaig intentar, però no podia identificar els llocs de la Cerdanya.
Decidí, doncs, que la única manera de poder descriure correctament el fons de negatius del pare Josep Bosom era fent-ne donació a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i vaig començar els tràmits per fer-ho. Aquests tràmits s’han allargat fins a novembre de 2014.
vista parcial del fons

El fons de negatius Bosom no és únicament de la Cerdanya, també hi ha una bona part d’Alella i d’altres llocs com d’excursions que amb la comunitat o amb la família havia fet el pare Bosom. Dintre de la Cerdanya és evident que bona part es refereix a l’Escola Pia sigui a l’edifici, a actes acadèmics o festius, a sortides a la muntanya. El pare Bosom va ser el fotògraf de l’escola.

Joan Florensa

dijous, 6 novembre de 2014

Exercicis de comerç de l'Escola Pia de Moià, curs 1902-03


Recentment l'arxiu ha ingressat una donació procedent de la família Bou de Moià, consistent en un llibre que recopila els exercicis de primer de comerç del curs 1902-1903 elaborats per un avantpassat seu, Josep Bou Vilaseca, que va estudiar a l'Escola Pia d'aquella població. Durant molt de temps va ser costum que qui volia tenir un record del treball realitzat a l'escola els recollia, acurats, ja corregits i ben nets, en un o diversos volums enquadernats amb un cert luxe. En d'altres ocasions en aquest bloc ja hem fet esment d'aquest tipus de documents, però aquest per les seves particulars característiques no deixa de tenir interès. 


Els exercicis estan enquadernats en un volum en tela vermella de 32 cm. d'alt, més o menys la mateixa mida que els llibres de comptabilitat que s'usaven en els despatxos industrials i comercials, amb el llom en pell gravada amb el títol. La coberta està ricament decorada amb una sanefa floral en blau i verd i destaca el gravat daurat del títol de l'assignatura i el nom de l'alumne, envoltant una al·legoria al comerç amb la figura de Mercuri al centre. En l'extrem superior esquerra, l'emblema de l'Escola Pia i el text "Escuelas Pias de Moyá".


A l'interior, 393 pàgines amb 529 exercicis complets. En un sol curs. I no era la única assignatura, es clar.


El temari estava dedicat específicament a simular diferents casos pràctics que es podien plantejar en l'administració de diferents seccions d'una empresa, especialment en una indústria tèxtil, com per exemple calcular els metres de tela que podrien fabricar cert nombre d’obrers, valors entre de diferents unitats de mesura anteriors al Sistema Mètric Internacional, descompte de tares, càlculs de despeses de transport, etc.


El programa el conformaven els següents temes: Regla de tres, Reglas conjuntas (relació entre unitats de mesura), Tanto por ciento y por mil, Corretaje y comisión (càlcul de benefici que s’emportaven els comercials), Reglas de taras, Transporte (càlcul dels costos de transport), Seguro, Ganancias y pérdidas, Trueques o permutas, Reglas de interés (càlculs d'interès de dipòsits bancaris), Descuento, Compañía (constitució i liquidació d’empreses), Repartos proporcionales, Aligación (cost de barrejar diferents productes amb valor diferent), Fondos públicos (accions i borsa) i un apartat final de miscel·lània. 

El document és d'interès per veure quins coneixements pràctics impartien els escolapis als estudis de Comerç. També hem de tenir en compte que el primer curs de batxillerat de comerç l'alumne tenia al voltant dels 12 o 14 anys. 

Codi d'identificació: CAT APEPC 07-20 0032 23




dilluns, 13 octubre de 2014

L'Arxiu Provincial d'Adhereix a la DUA

El passat 9 d'octubre la Congregació Provincial de l'Escola Pia de Catalunya va signat el document en què s'aprovava adoptar institucionalment la Declaració Universal dels Arxius (DUA) elaborada el 2010 pel Consell Internacional d'Arxius (ICA), organisme creat per la UNESCO el 1948 per representar la comunitat professional dedicada a la gestió documental i els arxius.


Aquest reconeixement respon a la crida feta per l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents per difondre adhesions a aquesta declaració que fou aprovada en primer lloc per l'Associació d'Arxivers el 21 de gener de 2012, per la Diputació de Girona el 18 de juny de 2013, pel Parlament de Catalunya el 17 de juliol de 2014. L'Escola Pia de Catalunya ha sigut una de les primeres entitats no públiques en adherir-se a la DUA.

El pas que ha realitzat l'Escola Pia és de gran transcendència doncs l'acord aprovat proposa a les seves institucions, principalment col·legis, fundacions i departaments de gestió, a més de les comunitats,  a tenir en compte els punts de la Declaració per tal d'assolir els objectius que s'hi proposen. Es reconeix, per tant, el valor del patrimoni documental que la institució produeix i ha produït al nostre país i reconeix el paper dels arxius en la tasca de preservació i difusió d'aquest patrimoni. Aquest fet ens encoratja i ens carrega de raons per a continuar fent la nostra tasca a l'Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya.


Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya (APEPC)


dimarts, 23 setembre de 2014

Nova base de dades de religiosos


Des de fa més d’un any venim treballant per crear una nova base de dades dels religiosos.  Fins ara disposàvem a l’Arxiu d’una base o catàleg de religiosos que iniciàrem la dècada dels vuitanta del segle passat. Ha resultat molt útil i ha donat resposta a multitud de preguntes.  Però el programa que utilitzàvem és obsolet, calia canviar-lo.

Aspecte de la pàgina de cerca 

El secretari provincial també té una base de dades dels religiosos en la qual a més a més hi ha el currículum de cada religiós. La majoria dels currículums, però, estan manuscrits en fitxes.
¿Perquè no unificar-lo en una única fitxa compartida? Parlàrem amb els tècnics informàtics de la provincia. Després de converses i de proves entre les tres parts implicades hem creat un nou programa per a  dades dels religiosos, en el qual s’integren les dades de l’antic programa de l’arxiu i les del secretari provincial. A més s’hi afegeixen altres possibilitats com posar-hi una imatge, incluore-hi documents com per exemple la consueta, etc.

La base o fitxa personal té tres pàgines: en la primera hi ha les dades personals més generals, en la segona les dades com a religiós escolapi i la tercera el currículum. En la segona pàgina també hi ha constància de les fonts per a una biografia del religiós: consueta, bibliografia, fons personals en el nostre Arxiu.

Les dues primeres pàgines ja están plenes encara que sempre es poden millorar afegint-hi noves dades si les aconseguim. De la tercera només hi ha alguna fitxa complementada i cal posar l’esforç ara en tirar-ho endavant.

En aquest moment únicament és accesible als que hi treballem. Amb el temps caldrà estudiar la possibilitat de que sigui consultable, no modificable, per a altres departaments de la cúria i tal vegada a altres persones, com els interessats. Sempre caldrà tenir present les normes sobre protecció de dades personals.

Creiem que és un bona millora dels departaments afectats –Secretaria provincial i Arxiu– i ens permetrà oferir als investigadors bones i millors dades des d’un primer moment.

Joan Florensa

dimecres, 18 juny de 2014

Restauració de les Constitucions de Catalunya de 1588

Aquests dies de juny en què tan es parla de retocar constitucions aprofitem per anunciar-vos la restauració d'un exemplar de les Constitucions més nostrades. A l'Arxiu Provincial acabem de rebre acabat de restaurar el nostre exemplar de les Constitucions i altres drets de Cathalunya compilats en virtut del cap de cort XIIII de las Corts per la S.C. y Reyal Maiestat del Rey Don Philip ... celebradas en la vila de Montso any MDLXXXV.  En Barcelona, en casa de Hubert Gotart, 1588-1589.


Les constitucions eren les normes acordades entre el Comte de Barcelona i les Corts a proposta del primer, però que només podien entrar en vigor si eren aprovades per les Corts Generals del Principat de Catalunya,  i només podien ser derogades per aquest mateix organisme. La primera compilació aparegué el 1413 i la darrera fou sancionada per Felip IV d'Aragó el 1702.  

El llibre del que parlem es tracta de la compilació aprovada a les Corts de Montsó el 1585 i està dividida en tres volums,  relligats tots junts. Inclou a més una Genealogia dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona. 

Ha estat restaurat pel Taller del monestir de Sant Pere de les Puelles el qual han actuat sobre tot el llibre degut a l'acidificació general que presentaven totes les seves pàgines. S'han netejat totes les taques i reintegrat els forats i estrips, i s'han eliminat els plecs i arrugues. L'enquadernació en pergamí també ha estat sotmesa a restauració i s'hi han restaurat les tanques de pell. 

Podeu consultar una còpia digitalitzada íntegrament dels tres volums d'aquest títol catalogat al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya 

divendres, 16 maig de 2014

Viladomat a Puigcerdà

Els descendents del senyor Joaquim Cantó donaren el 3 de març de 2006 a l’Escola Pia una pintura de Juli Borrell i Pla que representa sant Josep Calassanç.
Es tractava d’un apunt que el pintor havia realitazat a carbó, inspirant-se en la pintura del retaule de la capella de l’Escola Pia de Puigcerdà abans de 1936. La pintura del retaule era obra d’Antoni Viladomat i representava l’aparició de la Mare de Déu a sant Josep Calassanç acompanyat de nens.
El juliol de 1936 tot el mobiliari de la capella, entre moltes altres coses, va desaparèixer: sembla que no es va cremar, sinó que algú se l’emportà.
La manca de documentació de la casa no ens permet de cap manera saber quan i com arribà la pintura d’Antoni Viladomat a l’Escola Pia de Puigcerdà. Tenim únicament el testimoni posterior i la fotografía que publiquem.
Per la festa del sant Josep Calassanç, 27 d’agost de 1942, el pare rector Pompili Codinach reuní el antics alumnes. La crònica de la casa explica la festa amb les paraules següents: “La obra maestra de nuestra Iglesia es el retablo de Ntro. Santo Padre, San José de Calasanz, retablo que ha venido a substituir el valioso cuadro del insigne Viladomat, destruido, o por lo menos desaparecido, por obra de los rojos.
El gran benefactor de nuestro Colegio, Sr. D. Joaquín Cantó, se interesaba más que nadie, para que se llenara el vacío que se dejaba sentir en el Altar, que había sido de S. José de Calasanz.
Cuando en 27 de agosto de 1942 nuestro P. Rector  hacía el último sermón de la Novena de S. José de Calasanz, se detuvo en explicar la Aparición de la Virgen Santísima al Santo acompañado de sus niños, presente estaba el insigne pintor D. Julio Borrell, que en su infancia, cuando era discípulo de este colegio, se había fijado muchas veces en la delicada y artística obra de Viladomat, y ahora en esta reunión, ante la viveza de expresión del orador, le pareció vivir él mismo la escena de la Aparición, no pudiendo disimular lo que en su corazón de alumno escolapio y en su imaginación sentía y vivía. Aprovechó el Sr. Cantó las buenas disposiciones  del artista y le encomendó la composición, de un cuadro, que substituyera al de Viladomat. Aceptó gustoso el encargo y sin dilación de ninguna clase, tomó una nota que, como estudio había hecho, cuando joven, del cuadro de Viladomat y presentó al P. Rector el encargo recibido y el entusiasmo que sentía para ello, y preguntándole si quería una copia de la nota del Viladomat o si permitía que compusiera el cuadro, que ya veía en su imaginación. El P. Rector que ya contaba como amigo al insigne pintor, y conocía sobradamente lo expresivo y la artístico de sus obras, le contestó textualmente: Tratándose de Vd., Sr. Borrell,  tan admirador de la escena de la Aparición de la Virgen a Ntro. Santo Padre, creo que es mejor que obre por la inspiración que siente sin cortapisa alguna”.

La pintura de Juli Borrell i Pla s’inaugurà el 27 d’agost de l’any següent 1943 i avui es guarda al Museu Comarcal de Puigcerdà. L’apunt l’adquirí el senyor Joaquim Cantó –tenia Carta de Germanor i havia estat membre del Patronat de l’Institut Borrell d’Alella-, i ara el conservem a la pinacoteca de l’Escola Pia.

Crónica de Puigcerdà 1728-1946, APEPC: 07-25 / caixa 1, n. 1.
Crònica de l’APEPC 2006, en dia 3 març 2006.
“Memòria 2006: Arxiu Provincial”, en Catalaunia (gener-febrer 2007), n. 442, p. 30.
Joan Florensa i Parés
Licencia Creative Commons
Aquesta obra está sota una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.

divendres, 25 abril de 2014

Quatre cursos complets de Comerç a Alella.

Vista general del donatiu

El mes de març de 2014 una família d’Alella va entregar a l’Arxiu provincial un nou testimoni per a la història de la pedagogia catalana. Es tracta dels llibres i els exercicis que el seu avantpassat Eugeni Giralt Santmiquel va utilitzar durant seus estudis de Comerç als escolapis d'Alella entre 1932 a 1936. El donatiu té el valor afegit de ser una mostra completa dels llibres utilitzats al llarg dels tres cursos, més el preparatori, que duraven els estudis de Comerç, els quals oferien la formació necessària per portar la comptabilitat d'una empresa i per tant treballar en un despatx.  En els primers cursos s'introduia en la matemàtica i en el perfeccionament de llengua, redacció, història, geografia així com de la millora de la caligrafia entre d'altres assignatures pràctiques. El darrer any els estudiants havien de fer l'exercici de portar la comptabilitat i completa administració d'una empresa simulada, tècnica que, amb les degudes actualitzacions,  encara s'utilitza avui en dia. En els anys en què Eugeni Giralt va estudiar Comerç l'Escola Pia d'Alella s'hagué de constituïr en una mútua escolar, per acomplir la reglamentació aprovada en aquells moments.  

Exercicis de traducció del francès al català, curs 1935-36

El primer llibre, corresponent al curs preparatori 1932-1933 consta d’un volum enquadernat  per l’Instituto Borrell Escuelas Pías.  Els cursos 1933-34 i 1934-35, corresponents a primer i segon de Comerç estan recopilats en sengles carpetes que contenen els quaderns amb les assignatures corresponents. Els textos inscrits a la coberta ja anomenen a l’escola com a Mútua Escolar  Eduard Llanas. El curs1935-36 compren els llibres de comptabilitat  corresponents a les pràctiques de Teniduria de llibres. Completa el donatiu dels llibres escolars el diploma d’Aptitud mercantil, el títol que concedia l’escola en acabar els estudis de Comerç, a nom del mateix Eugeni Giralt, datat el juny de 1936. 


Assignatura "Lecciones de cosas", curs 1935-36

No és freqüent conservar íntegrament aquesta mena de documents, habitualment els propietaris o familiars no els han valorat com a document històric, sobretot si no s'han conservat en bon estat. Més estrany encara és trobar el curs complet, fins i tot el diploma. La família  alellenca ha completat el donatiu amb unes fotografies: l'Eugeni Giralt amb els seus avis i els seus germans, en la seva primera comunió i la típica fotografia escolar amb la pissarra al darrera (curs 1926-27), a més del diploma en els mateixos estudis del germà gran, Josep. 

L'any passat vàrem publicar una entrada en aquest mateix bloc referent a un altre donatiu de llibres de comerç, un cas semblant a aquest, però procedent de l'Escola Pia de Mataró, d'entre 1917 i 1922. 

Signatura: CAT APEPC 07-10.09.03.01 5205-5206. Fotografies 11-04 28 01  

 Oriol Casanovas
Llicència de Creative Commons
Tres cursos complets de Comerç a Alella. de Oriol Casanovas està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://laplega.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://www.arxiu.escolapia.cat.