dimecres, 29 de juny de 2016

Uns ferrers de tall a la Caldes del segle XIX. El fons Can Pacardu

A l’arxiu també conservem fons documentals no produïts per l’Escola Pia. Són fons que han ingressat per donació dels seus productors o propietaris, els quals en la majoria dels casos han tingut o mantenen encara alguna relació amb l’Escola Pia i per això han decidit confiar en l’Arxiu Provincial per a la seva conservació

Can Pacardu / Wikimedia Commons
Recentment ha ingressat a l’arxiu el fons Cal Pacardu, originari de la casa coneguda amb aquest nom situada al carrer Bellit de Caldes de Montbui, on fou descobert en el transcurs d’unes obres de restauració. És un antic casal, datat el 1735 en la llinda d’entrada. El donador del fons és el propietari de l’immoble, antic alumne de l’Escola Pia de Vilanova i resident des de fa molts anys a Caldes. És un fons petit, consta tan sols d’un lligall de documents, una cinquantena de llibres escolars de finals del segle XVIII i XIX i una desena d’obres de teatre català d’inicis del XX, però té força unitat ja que pel seu contingut i recorregut cronològic permet construir l’activitat d’una família de ferrers de tall entre mitjans i finals del segle XIX. Els llibres completen la informació dels documents, informant de l’educació que reberen alguns dels seus membres.  


Fons de llibres / APEPC
Els llibres els hem catalogat al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic i per tant ja estan localitzables. Deu d’ells són nous al catàleg i per tant fins aquest moment només els tenim nosaltres. Foren emprats per diversos membres de la família, fet constatat pels noms escrits als preliminars de quasi bé tots els llibres. Els primers que apareixen entre els llibres editats entre el segle XVIII i XIX són Joan i Pau Viaplana, foren enviats a estudiar a l’Escola Pia de Moià, ho sabem perquè al menys en Joan ho apunta als preliminars d’alguns d’ells, i en un a més afegeix que és ferrer. Aquest fet denota que la família tenia una bona posició en poder enviar a estudiar un dels fills fora del poble. El nom de Viaplana ens refereix directament al Mas Viaplana, conegut casal i família de llarga permanència a la vila. També hi ha altres noms: Josep Roura (1831), Josep Viaplana i Poch (1836), Josep Poch Rius (1848), Francesca Poch, i Antonia Roura (1886). Aquesta família l’herència pervingué per les pubilles, per això al segle XIX s’anàren succeït els cognoms Viaplana, Poch i Roura.


Llibreta de censos 1828 / APEPC
Pel que fa als documents manuscrits, que com hem dit conformen un lligall, resulten ser una agrupació documental entre amb una cronologia entre 1828 i 1886 que, amb discontinuïtats temporals, està tota relacionada amb el mateixos productors, propietaris d’una ferreria de tall situada a la mateixa casa del carrer Bellit, com a mínim fins a finals del segle XIX:  Pau Viaplana apareix de nou amb el seu germà Joan Viaplana i el seu cunyat Pau Roura.
Pau Viaplana s'encarrega de la ferreria (1851)
 Entre els documents apareixen llibretes de deutes, on podem veure amb detall els encàrrecs que realitzaven per a veïns del poble i de viles del voltant; el compromís de Pau Viaplana per fer-se càrrec de la ferreria (1851), els tractes amb el propietari d'un bosc, amb la participació d'un carboner, per a l'obtenció de fusta i carbó per al funcionament de la ferreria (1857 i1858),  preus i tipus de ganivets que arribaren a realitzar per a carnissers, pagesos, etc.  


Encàrrec de ganivets / APEPC
És també de destacar, tot i la seva senzillesa, un encàrrec de ganivets que es realitza retallant els models en fulls de paper amb anotacions sobre les seves característiques. 
Trobem també una relació dels treballs de reparació, el 1855, del seu molí esmolador, situat a la riera de Caldes. Enric Moreu-Rey a La Rodalia de Caldes de Montbui, cita l’existència d’aquest Molí de Can Pacardu. Els documents estan tots redactats en català, els conceptes estan ben ordenats i amb una lletra força clara. Els darrers documents són rebuts de contribució que continuen situant el carrer Bellit com a lloc de la ferreria amb els mateixos propietaris. El darrer document és concloent: El 24 de gener de 1874 el rector de Caldes escriu un rebut per les misses per l’ànima de Pau Roura, el soci de Viaplana.  

Es un fons amb d’una temàtica no gaire habitual al nostre arxiu, però que creiem que molt interessant per a la història de Caldes de Montbui i la seva àrea, de la menestralia catalana a començaments de la industrialització i també pot tenir potencialitat didàctica, de cara al treball amb documents d’arxiu per a alumnes sobretot de secundària.

Nota de preus per feina realitzada, 1864 / APEPC

Encàrrec de ganivets / APEPC

Signatura: 10-030 / 5490, 5491 i 5492
Títol: Can Pacardu. Caldes de Montbui.
Dates extremes: 1798-1874
Nivell de descripció: Fons
Volum i suport: 1 lligall, 52 llibres. Paper i pergamí
Nom del(s) productor(s) Viaplana, Pau ; Roura, Pau ; Viaplana, Joan, i altres
Increments:  no es preveuen


Oriol Casanovas












dimarts, 14 de juny de 2016

Un nou escrit original de Sant Josep Calassanç : la visita pastoral Sede Vacante 1587


El 29 de març d’aquest any de 2016 hem descobert a l’Arxiu Diocesà d’Urgell un nou
escrit de sant Josep Calassanç. Situem-nos en aquell temps.

A causa de la llarga espera del nomenament d’un nou bisbe d’Urgell després de la mort d’Hug Ambròs de Montcada, els canoneges de la Seu en la sessió del 12 d’octubre de 1587 determinaren girar visita a tot el bisbat i es distribuïren els arxiprestats. Al doctor Rafael Gomis se li assignaren els de Tremp, Balaguer, Guissona, Agramunt, Sanaüja, Oliana i Ponts. S’emportà a Calassanç com acompanyant i secretari. Gomis va fer la visita entre els dies 26 d’octubre i 16 de novembre de 1587. Per a les visites a Oliana i a Ponts es va servir d’un altre secretari, la qual cosa ens fa pensar que Calassanç no l’acompanyà a Oliana i a Ponts. Les actes escrites per Calassanç es donaven fins per perdudes o extraviades. Ara, però, hem localitzat les actes de la visita als arxiprestats de Tremp, Balaguer, Guissona, Agramunt i Sanaüja. Aquest plec estava amb les altres actes de visita de 1587, però com que no estan signades, ningú havia identificat l’autor per la lletra. El manuscrit que ara hem descobert, és un plec de 30 pàgines en format foli, com un plec de paper de barba clàssic.

Primera pàgina del manuscrit. / Arxiu Diocessà d'Urgell

Les actes escrites per Calassanç ocupen 22 pàgines, des de la segona endavant, sense pàgines en blanc. A les pàgines 1, 25, 27, 29 i 30 hi  ha algunes anotacions de Calassanç. A la pàgina 25 es transcriu una carta que signa  Cap de Vila i seguida d’una anotació de Rafael Gomis. És tot en llengua catalana, excepte paraules llatines que segons el costum de l’època s’usaven.

El document no està signat, ni el nom de Calassanç hi figura enlloc. De totes maneres no dubtem de l’autoria per l’estil inconfusible de la lletra i per un signe que hi trobem algunes vegades i que ell acostumava posar en les còpies de les cartes en el llibre copiador i en les actes dels capítols dels canonges. És com una rúbrica sense posar-hi el nom. A més de les parròquies arxiprestals (Tremp, Balaguer, Guissona, Agramunt, Sanaüja), visitaren altres parròquies, entre elles la de Peralta de la Sal. En cada lloc visiten el temple parroquial, les capelles de la població i el cementiri. Indiquen les deficiències que hi troben i obliguen sota penes reparar-ho en un temps limitat. De cada altar s’indica a quin sant o invocació està dedicat sense fer-ne una descripció i els beneficis que hi ha amb el nom del sacerdot que els serveix. Especial atenció es té sempre del sagrari. Per aquestes actes podem saber el nom de cada un dels sacerdots que hi havia a cada parròquia i l’ofici i benefici que tenia. Només en el cas de la visita a Peralta de la Sal, trobem una exhortació de tipus moral sobre els costums dels fidels. S’exigeix acabar amb les blasfèmies i mal parlar de la gent.

Creiem que aquest document és una bona aportació per a la biografia de Calassanç, però al mateix temps ofereix bones i noves dades per a la historia local dels pobles visitats, per a la del bisbat d’Urgell i per a la de Catalunya en general.
Joan Florensa
Aniol Noguera

Signatura atribuïda a Calassanç en aquest manuscrit
Signatura de Calassanç en el llibre copiador 
de cartes dels capítols dels Canonges



















dilluns, 23 de maig de 2016

Llibres de bibliòfil (3)

En els dos articles anteriors publicats en aquest nostre blog hem anat exposant llibres singulars, els que acostumem a denominar de bibliòfil. Assenyalàvem que les característiques que poden convertir un llibre en especial són: el títol, la dedicatòria, la tipologia, la qualitat del paper, la singularitat, l’enquadernació; és a dir, alguna cosa que el fa diferent o singular.

La tipologia dels llibres amb alguna singularitat que tenim són diverses, com per exemple: llibres de primera comunió, devocionaris, llibres litúrgics tant els d’altar com els dels fidels, premis escolars, obsequis; hi podem afegir les enquadernacions d’alguns treballs escolars.
Llibres de Primera Comunió amb enquadernacions diferents. 
Recollim a continuació alguns d’aquests llibres especials que tenim a la nostra Biblioteca Provincial. No en fem pas una relació exhaustiva, sinó simplement una selecció.

Llibres de Primera comunió
De llibres de primera comunió en tenim uns quants. Són blancs i servien perquè el nen o la nena els lluïssin com un complement més. Una mateixa edició d’un llibre el tenim amb enquadernacions diferents. Per exemple del llibre San Martín: Tesoro celestial: primer libro de devoción en la aurora de la vida. - 1a ed.. - Barcelona: Sanmar, 1956 ; 149 p.; il.; 11 cm. Enquadernació de luxe, amb dibuixos vegetals i una medalla daurada (# 2 cm.) amb Jesús i dos joves a la coberta.
Llibre de primera comunió. En tenim tres exemplars del mateix llibre amb adorns diferents.

Missals
Missal amb enquadernació especial. 
És conegut el de Altisent, Miquel : El nostre missal. - Madrid: Compañía Bibliográfica Española sa., 1960; 211 p.; 17 cm. Enquadernació de luxe amb pell i dibuixos daurats, en un estoig. A vegades el missal dels fidels o el devocionari es protegia amb unes cobertes de pell repujada: d’aquestes cobertes en tenim algunes a vegades acompanyant el llibre i altres soltes.

També guardem algun missal d’altar amb característiques especials com el Missale romanum ex decreto SS. Concilii Tridentini restitutum S. Pii V Pont. Max. jussu editum, aliorum. - XXII ed. juxta typicam Vaticanam. - Ratisbona: Sumptibus et Typis Friderici Pustet, 1939; 55, 816, 220, 36, 4 p. i afegits: 2 làm. color; 32 cm.
Enquadernació en pell amb els quatre evangelistes, 8 claus, 2 tanques metàl·liques.

Edicions especials

Un llibre o millor un fullet molt especial és aquest: Jacinto de San Vicente: Oración fúnebre en las Honras del Ven. Siervo de Dios P. Ioseph de la Madre de Dios Fundador de los clerigos regulares pobres de la Madre de Dios de las Escuelas Pias ... / díjola ... Iazinto de San Vicenzio ...; traducela el P. Agustin [Passante] de S. Thomas de Aquino rector del Collegio de la Esc. Pia de Moyá … - En Varsovia: por Pedro Elert, 1649; y de nuevo en Moyà por Pedro Abadal, 1684. 29 p. : 1 gravat ; 20 cm. La pecularietat d’aquest opuscle consisteix en que Pere Abadal era un gravador i no un impressor de llibres. Aquest és una excepció i se’n coneixen poquíssim exemplars.

Entre les dedicatòries que creiem especial és del llibre de Josep Redorta Lorente: Conflict management: Ciencia aplicada a la gestión del conflicto amb pròleg de Rosa Torre i epìlog de Pascual Ortuño. - Barcelona: Almuzara, 2016; 222 p.; il.; 23 cm. - (Manuales de Economía y Empresa). Amb dedicatòria impresa i signatura a mà de l'autor a l'escolapi Jaume Romans, antic professor de l’autor a Granollers.

A aquests llibres hi podem afegir com a enquadernacions especials els exercicis escolars que entre 1900 i 1936 guardaven d’alumnes, que en acabar el curs els relligaven en volums i la coberta s’imprimia amb aires modernistes. En tenim dels col·legis de Sant Antoni, de Sarrià, de Valls, d’Alella i de Terrassa.

Joan Florensa
Problemes d'Aritmètica, EP S. Antoni, 1917


dimecres, 20 d’abril de 2016

Llibres de bibliòfil

A la nostra Biblioteca Provincial hi tenim una col·lecció de llibres de bibliòfil, és a dir, d’aquells que s’han publicat amb una qualitat i condicions especials, com per exemple el títol, la dedicatòria, la tipologia, la qualitat del paper, la singularitat del llibre, les il·lustracions, l’enquadernació. D’aquests llibres de bibliòfil se’n fan tirades curtes i numerades. La nostra col·lecció està formada per 61 volums. La majoria provenen del senyor Josep Maria Miró, pare dels germans Josep Anton i Xavier prou coneguts, els quals donaren la col·lecció paterna a l’Escola Pia. Va ser un notable enriquiment dels nostres fons.
No farem aquí una relació de tots els volums. En destaquem alguns. Aprofitem aquest moment per fer un record de Ramon Llull, del que estem celebrant enguany els set-cents anys de la seva mort i citem una de les seves obres publicades com a llibre de bibliòfil. També reproduïm el volum del poeta Àngel Guimerà, antic alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni, a la qual es mostrà sempre molt agraït. En mostrem d’altres que tenen alguna singularitat, com El Cantar de los Cantares que està pintat a mà, és a dir, es tracta d’un exemplar únic, ja que cada exemplar era diferent.
Il·lustració de EC Ricard al llibre d'Amades

Amades, Joan (1890-1959). El Pirineu : tradicions i llegendes. Xilografies de E.C. Ricard. Acolorides per Manuel Barragan. Barcelona: La Llumanera, 1949. Accés lliure a MDC



Anglada i Sarriera, Lola (1892-1984): La Barcelona dels nostres avis / Lola Anglada i Sarriera. -- Barcelona: 1949; 335 p.: 31 làm. ; 30 cm.
Edició en paper de fil Guarro, amb les làmines, frisos, i caplletres, culs de llàntia i il.lustracions en bicolor. Relligadura vuitcentista en moaré de seda i daurats, en estoig de cartró. Numerat 31 / 500, impremta Indústria Gràfica Viladot.
Il·lustració de l'exemplar de Terra Baixa

Guimerà, Àngel (1845-1924): Terra baixa. Drama en tres actes i en prosa / Àngel Guimerà; il·lustrat per Maurici de Vassal. -- Barcelona: Editorial Orbis, 1930;   132 p.; 12 làmines sobre paper japó; 29 cm. Cobertes de pell repujada, amb estoig . Paper fil de casa Guarro, numerat 155 / 250, impremta Tallers Gràfics Altés de Barcelona
L'escala de l'enteniment, de Llull
Llull, Ramon (1232-1315): Ascens i descens de l'intel·lecte. Llibre de l'il·luminat doctor Ramon Llull / Traducció de Francesc Salvà i Miquel; aiguaforts de Ramon de Capmany. -- Barcelona : Hora, 1953; 175 p. : 21 aiguaforts; il. ; 34 cm.
Sense relligar, en estoig de cartró. Paper gran de fil de la Gelidenca, numerat 42 / 120, impremta de Joan Sallent de Sabadell.

Il·ustració del Cantar de los Cantares de Salomón...

Luis de León (1527-1591): El Cantar de los Cantares de Salomón según la edición reconocida y cotejada con varios / Fray Luis de León. -- Sant Feliu de Guíxols : Imp. de José Ma. Viader, 1946; 153 p. : 8 làm.acolorides a mà; i vinyetes, orles i lletres inicials ; 28 cm.
Cobertes de pergamí amb daurats i en estoig. Paper fil amb filigrana comú, numerat ?? de 200


Pàgina del Cantar de los Cantares de Salomón ...
Relació d’autors dels que tenim algun volum de bibliòfil:

Amades, Joan (1890-1959)
Benavente, Jacinto (1866-1954)
Calderón de la Barca, Pedro (1600-1681)
Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616)
D'Ollanda, Francisco (1517-1585)
Goethe, Johann Wolfgang (1749-1832)
Gramunt i Subiela, José (1893-1968)
Hofmannsthal, Hugo von (1874-1929)
Juan de la Cruz, san (1542-1591)
Larra, Mariano José de (1809-1837)
Milton, John (1608-1674)
Monreal i Tejada, Lluís (1912-2005)
Montoliu, Manuel de, (1877-1961)
Rusiñol.  Santiago (1861-1931)
Sagarra, Josep Maria de (1894-1961)
Teòcrit (s. III)
Vega, Lope de (1562-1635)
Vélez de Guevara, Luis (1579-1644)
Verdaguer, Jacint (1845-1902)
Violant i Simorra, Ramon (1903-1956)

Joan Florensa

dilluns, 14 de març de 2016

Bibliofília i llibres singulars a la Biblioteca Provincial de l'Escola Pia de Catalunya

Bibliofília és l’amor als llibres. Així en general podríem dir que és una actitud força comuna i de manera especial es dóna en llibreters, en bibliotecaris i en altres tractants en llibres. Però també lectors tenen estimació pels llibres.
De manera més específica la paraula Bibliofília s’aplica als col·leccionistes de llibres i als que sobretot s’interessen pels que tenen alguna característica especial pel títol, la dedicatòria, la tipologia, la qualitat del paper, la singularitat del llibre, l’enquadernació.
Aquesta afecció pels llibres no és pas cosa d’ara, sinó que ve de lluny. Es considera que l’iniciador va ser l’anglès Richard de Bury (1287-1345) -que realment es deia Richard d’Aungerville-, el qual des de 1333 va ser bisbe de Durham i aleshores dedicà moltes hores al silenci i a la lectura amb tranquil·litat. Havia col·leccionat molts llibres i afirmava que l’únic plaer mundà legítim era el de la lectura. Va ser un amant dels llibres i ho fomentà.
Deixà escrit un llibre que es considera el primer tractat de biblioteconomia. La primera edició impresa va ser el 1473, després ja de la seva mort.
Es troba traduït a diverses llengües. En català el traduí i publicà Josep Pin i Soler el 1916 a Barcelona per la Llibreria S. Babra.

Edició castellana de 1927 amb traducció de Tomàs Viñas
La primera traducció al castellà la va fer l’escolapi Tomàs Viñas (1864-1929), després se’n han fet d’altres com les de Carlos Saíns de Robles el 1969 i la de Emilio Pascual Martín el 1995. El pare Viñas era un llatinista reconegut per anteriors i recents publicacions i a més durant anys havia estat l’arxiver general de l’Escola Pia a Roma, fet que li va permetre treballar també en el fons bibliogràfic d’aquella casa.
La fitxa d’aquest llibre, que podeu consultar a la nostra Biblioteca Provincial, és la següent:

Bury, Richard de: El Philobiblion : muy hermoso tratado sobre el amor a los libros,. Traduccido directamente del latín por el Padre Tomás Viñas de San Luis. Madrid : Librería de los Bibliofilos Españoles , 1927; XXIV, 211 p. : il., [6] h. de lam. ; 12 cm.

Existeix una altra impressió igual del llibre publicada per Miquel-Rius a Madrid i el mateix anys.
Una altra traducció del pare Tomàs Viñas va ser aquests mateixos anys la de l’Atlàntida de Verdaguer, del català al llatí en vers.

Verdaguer, Jacint: L’Atlàntida : Poema premiat per la Diputació de Barcelona en els jocs Florals de 1877 : edició del cinquantenari, publicada per iniciativa de la Real Academia de Buenas Letras i del consistori dels Jocs Florals sòts el patronat de la excel·lentíssima Diputació  de Barcelona. Text català original i versions castellana, francesa, italiana, portuguesa, provençal i llatina inèdita. Barcelona : Estampa de la Casa Miquel-Rius, 1929. 372 p.; 33 cm.
Edició en paper de fil de la Casa Guarro, 260 exemplars numerats.
La traducció llatina de Tomàs Viñas a partir de la p. 285: Aílantis poema Hyacinthi Verdaguer, Phri. Quodlatine vertit Thomas Vinas a S. Aloisio Schol. Piar. Ex-Praep. Grlis:. 

Dels quatre exemplars que conservem d’aquesta obra a la Biblioteca provincial, un està enquadernat en tela i llom de pell (259/260), un segon en pergamí (233/260) i els altres en cartró 86/260 i 189/260).

L’any següent es complementà la publicació per insinuació dels subscriptors amb il·lustracions:

Ollé Pinell, Antoni: Cinc il·lustracions per al poema L’Atlàtida de Mn. Jacinto Verdaguer, compostes i gravades al boix.... Barcelona: Casa Miquel-Rius, 1930. Edició en paper fil de Casa Guarro. Cobertes de cartró i cinc làmines amb els gravats. 


El text llatí de Tomàs Viñas s’ha publicat novament a:

Verdaguer, Jacint: Atlantis. Versió llatina de Tomàs Viñas, revisada per Joan Bellès ; text català establert per Narcís Garolera ; pròleg de Joaquim Arenas. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003; 136, 136 p. ; 20 cm.

De la primera edició de l’Atlàntida feta a Barcelona per l’Estampa de Jaume Jepús el 1888 en conservem un exemplar signat pel mateix Mn. Cinto amb aquesta dedicatòria recordant les hores que el poeta havia estat a la comunitat escolàpia de Guanabacoa, formada totalment per religiosos catalans, llegint-lós els versos que acabava d’escriure en el viatge entre Catalunya i Cuba, comunitat de la que era rector el pare Parera:
Exemplar amb dedicatòria manuscrita de Verdaguer


“Al Rnt. P. N. Joaquim Parera dedica eix humil recort de nostra estimada Catalunya son amich que a ses oracions s’encomana. Jacinto Verdaguer Pbro.”

En les anotacions anteriors hi acabem de veure tot un seguit de singularitats en llibres. No són pas les úniques que tenim a la Biblioteca Provincial. Anirem descrivint-ne d’altres en successives entregues.


Joan Florensa

dijous, 18 de febrer de 2016

Jaume Pallarolas i l’APEPC

Com tantes altres persones el Jaume Pallarolas i Caurel (Argentona 1944 - Los Àngeles 2016) passava de tant en tant per l’Arxiu Provincial (APEPC). A vegades ens portava coses que havia adquirit o trobat com llibres d’autor escolapi, objectes que li donaven en les reunions de superiors, uns plànols interessants, o volia consultar algun llibre per una de les xerrades que li tocava fer i en les que procurava posar-hi alguna referència dels clàssics que consultava en la col·lecció Bernat Metge, o simplement tenir uns minuts de contacte amb els que hi treballem. Tot plegat això no seria pas motiu per dedicar-li aquí un espai especial. És el que fan moltes altres persones.


Durant els anys de provincial (2003-2015) coincidiren alguns fets fora de la normalitat que han mercat el nostre APEPC. Sempre hi ha decisions o gestos que van més enllà del moment en que es donen. Tenen una transcendència, obren un camí nou, assenyalen noves perspectives, permeten ampliar l’actuació. Recordem alguns d’aquest fets.

Quan li vaig presentar els originals de la biografia de sant Josep Calassanç (2008) o els de la història de la província (2010), ho assumí plenament i tirà endavant la publicació. Són uns bons instruments de cara al futur per poder mostrar el que som i permeten reflexionar per mirar endavant amb els peus a terra.



Al seu despatx de Provincial (2008) / APEPC

El desembre del 2003 se’m presentà la oportunitat de contractar la alumna de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que teníem en pràctiques i que s’oferí a continuar després, perquè el nostre projecte li agradava. El Jaume no dubtà un moment, ho acceptà i es va poder signar el contracte. Des del gener del 2004 a l’APEPC hi ha dues persones fixes que, com arxivers, hi treballen a més d’algun voluntari. No era només una persona més a treballar a l’APEPC, sinó que podia aportar nous aires, perquè la seva formació era molt diferent a la que jo havia rebut feia vint anys. Gràcies a aquest gest iniciàrem el butlletí en format digital La Plega de l’Arxiu que després de 19 números es convertí el febrer de 2010 en un bloc. Iniciàrem la redacció del primer Pla Estratègic 2004-2005 que després hem continuat. Programàrem la pàgina web, una bona finestra a l’exterior que ens ha donat a conèixer. Projectàrem els nous programes informàtics per a l’arxiu i per a la biblioteca de manera que poguéssim posar els nostres fons a les xarxes especialitzades. Ens posàrem en contacte amb la Biblioteca de Catalunya per entrar el nostre fons bibliogràfic al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC). Tot ha anat creixent i avui estem treballant d’una manera que a començaments de l’actual segle no podíem ni imaginar. Una decisió en el moment oportú ha permès el desenvolupament de l’APEPC.
Amb en Joan Florensa i la consellera d'Educació Irene Riugau a l'APEPC (2013) / APEPC
El febrer del 2011 l’APEPC ens traslladàrem del segon pis a l’entresòl. El canvi de local venia de molt temps enrere. Ja havíem manifestat durant el provincialat de l’Andreu Trilla que l’espai on estàvem estava esgotat. Durant la última dècada dels anys noranta del segle XX anàrem discutint, en diverses converses, possibles sortides al problema d’espai. De manera especial quan es plantejà la la venda de la finca d’Alella, cosa que comportava el trasllat dels llibres que s’hi havien acumulat. Per a l’Arxiu es considerava que el lloc ideal seria l’altell sobre el banc que cap a l’any 2004 havia de quedar disponible. Els tràmits s’allargaren de manera que fins l’abril del 2006 no començàrem a parlar-ne sobre un primer esbós. Era ja provincial el Jaume, el qual ens deixà al personal de l’Arxiu decidir la distribució dels espais. Durant cinc anys, doncs, anàrem perfilant el que avui tenim. Ell sempre hi era, escoltava i donava el seu parer. Les instal·lacions actuals de l’APEPC es poden presentar a qualsevol: són molt dignes dintre d’una senzillesa.
Signatura del cessió del fons Bosom a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya (2014) / Catalunya religió
L’any 2014 a través de l’Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya ens arribà la proposta d’adhesió al Document Universal sobre els Arxius (DUA). L’adhesió significava l’acceptació dels seus postulats que es resumeixen en els punts següents: “Els arxius registren decisions, accions i memòria. Constitueixen un patrimoni únic i insubstituïble que es transmet de generació en generació. Els documents són gestionats als arxius des del seu origen amb la finalitat de preservar-ne el valor i el significat. Són fonts fiables d’informació que garanteixen la seguretat i la transparència de les actuacions administratives de les organitzacions. Els arxius juguen un paper essencial en el desenvolupament de la societat contribuint a la constitució i salvaguarda de la memòria individual i col·lectiva. L’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets de la ciutadania i millora la qualitat de vida”.  La Congregació Provincial decidí adherir-s’hi amb data del 10 d’octubre del 2014, amb la qual cosa es comprometia a introduir els canvis necessaris per fer-ho realitat.

Les esmentades decisions han posat el nostre APEPC en un un bon lloc tant pel que fa la tecnologia, com en la relació amb les entitats arxivístiques i bibliogràfiques. Gràcies, doncs, Jaume per les decisions que ens han marcat tant favorablement. Responsabilitat és ara de tots continuar-ho, millorar-ho per estar sempre al dia.

Joan Florensa

divendres, 29 de gener de 2016

Grec clàssic per a l'escola

Guadalupe Golobardes acaba de publicar el Diccionari grec clàssic - català (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015). En el pròleg afirma: “Tot el contingut de l’obra del P. Balagué està inclosa en el present Diccionari”. L’autora per a compondre el seu diccionari es basa en el de l’escolapi Miquel Balagué i Salvia (Bellvís 1910 - Béjar 1999). El primer va néixer amb un caràcter netament escolar, el d’ara va quelcom més enllà. L’escolapi havia publicat el Diccionario griego - español en la Compañía Bibliográfica Española en edicions dels anys 1945, 1948, 1953, 1955, 1958, 1960, 1963, 1971, dintre de la col·lecció Textos EP.


El pròleg de la primera edició està signat pel pare José Olea Montes, en aquell moment Vicari general de l’Escola Pia espanyola, en el qual explica com sorgí la idea de fer aquest diccionari i l’encàrrec que va fer personalment al pare Balagué, professor de grec i de sagrada escriptura a la casa d’estudis de teologia d’Albelda de Iregua. Aquesta gènesi del llibre no es reprodueix en les següents edicions; el mateix pare Olea exposa el contingut sense més explicació. Golobardes es basa en l’obra del pare Balagué, el tradueix al català i el posa al dia.
El pare Balagué no es limità a fer el diccionari, sinó que també redactà una gramàtica en dos volums: Lengua griega que publicà dintre de la col·lecció Textos EP (Compañía Bibliográfica Española, 1954). Col·laborà amb l’editorial Bosch de Barcelona en la Col·lección Textos Clásicos. Era una publicació dirigida als alumnes de batxillerat i hi publicà les obres: El Agipto, Ilíada, Las tres Filípicas, Las tres Olintiacas, Odisea, Prometeo, Anábasis, Ciropedia, Critón, Edipo Rey i Por la Corona; hi afegí l’evangeli de Lluc.  Aquesta col·lecció n’imitava una d’italiana, que al pare Balagué li servia d’orientació. A Albelda de Iregua vaig llegir en els anys 1949-1952 obres de Plató d’aquesta col·lecció italiana que em deixava el pare Balagué.
Miquel Balagué i Salvia (1910-1999) / APEPC
Alhora de confeccionar el diccionari el pare Balagué se serví dels joves escolapis que estaven estudiant la llengua grega i la teologia a Albelda de Iregua. Entre els diversos col·laboradors un s’hi afeccionà decididament: Enric Serraïma i Cirici (Barcelona 1927 - Mèxic 2012). Quan anys després va ser professor de la Universidad Pontificia de Mèxic i ensenyà grec, publicà Gramática griega  (Mèxic: Universidad Pontificia de México, amb tres edicions 1994, 2000 i 2003 (Apoyos Didácticos UPM; 6).

L’estudi de la llengua grega no era pas una novetat a l’Escola Pia, sense que fos en cap moment una prioritat. Limitant-nos únicament a Catalunya, sabem que el primer escolapi que l’ensenyà aquesta llengua i el va promocionar en l’Escola Pia de Sant Antoni va ser el pare Ramon Ribera Mont (Castelló d’Empúries 1781 - Barcelona 1846). A més de l’ensenyament a les aules amb els alumnes de les humanitats, obrí una acadèmia pública.
En el segle XX els pares Josep Maria Tous i Farell (Barcelona 1889 - Mataró 1956) l Albert Bertomeu i Font (Barcelona 1887 - 1936) juntament amb el pare Balagué col·laboraren en la traducció de llibres de la bíblia que publicà la Fundació Bíblica Catalana.
Altres escolapis dels que conservem manuscrita alguna traducció d’obres gregues són Antoni Cardona i Carreras (Terrassa 1901 - 1972) (en APEPC: 08-03 / caixa 29, n. 2) i Manuel Viladés i Margarit (Igualada 1895-1981) (en APEPC: 08-03 / caixa 40, n. 21).


Joan Florensa i Parés